Resultats de la cerca

Pintura mural del Palau Aguilar en l'actualitat Museu Picasso de Barcelona que representa la conquesta de Mallorca A l'esquerra, el comte Hug d'Empúries amb el cavaller Pedro de Sangarrén A la tenda reial, Jaume I amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, Gilabert de Cruïlles, el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, i Ramon de Centelles

Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà fins el 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novella El cavaller del dubte 1933 Posteriorment es dedicà a l’erudició literària Las fiestas valencianas y su expresión poética , 1949 reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor i traduí al castellà obres de TS Eliot

Segon comte de Frigiliana i comte consort 1670 d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya Fou conseller d’estat i guerra, capità general d’Andalusia i lloctinent de València 1680-83, on alterà la moneda del país, fet que causà uns grans perjudicis a la població El 1683 fou nomenat general de galeres, i posteriorment presidí el consell d’Aragó 1698-1702

Autodidacte, participà granment en l’activitat artística gironina dels anys vint i trenta Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar 1930, organitzà la Fira de Mostres de Girona 1932-35 i exposà individualment i collectivament les seves pintures, de caràcter paisatgístic, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França 1939-50 i en haver retornat a Girona

Ocupa la massa del paleogen presidida per la serra d’Aitana hi destaquen la penya de Sella 1 107 1 169 m alt, els tossals de l’Aguilar i la Real i la lloma de Xerquer Les aigües corren cap al barranc de Tagarina i al de l’Arc, que formen la capçalera del riu de Sella Les pinedes i alguns alzinars ocupen 1 025 ha, i les pastures, 414 ha Són conreades 1 691 ha de secà, bàsicament d’ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les 414 ha de regadiu hortalisses i cítrics es beneficien de les fonts de l’Alcàntera i de la Murtera Més de la meitat de les parcelles no arriben a 1 ha Després…

L’empresa mare fou constituïda el 1912 per Carl Laemmle amb el distintiu d’Universal Manufacturing Co, fruit de l’agrupament d’una dotzena de productors independents I fou ell mateix qui, un cop construïts els primers grans estudis de Hollywood el 1915, creà el 1920 la Universal Pictures Corporation, societat que el 1946, en fusionar-se amb la International Pictures, es convertí en Universal-International La firma catalana Exclusivas Verdaguer fou la distribuïdora espanyola que importà els seus primers films el 1919, fins que, a final de desembre del 1922, es constituí l’anomenada Hispano…

D’estil molt personal, s’aproxima per la seva factura a l’obra de Jaume Cascalls i mestre Ramon Realitzà una imatge en cera de Pere el Cerimoniós 1357, contractà el 1364 un retaule per a Santa Coloma de Queralt, que no es conserva, i el 1368 començà el sepulcre de la família de Dalmau de Queralt, avui al convent mercedari de Bell-lloc, i que acabà Pere Aguilar

Propugnà un socialisme democràtic obert a diverses ideologies Dedicà una certa atenció a temes catalans Entre d’altres, hi collaboraren Joaquín Ruiz Giménez, Enrique Tierno Galván, Mariano Aguilar Navarro, José María Gil Robles i Pablo Castellanos Deixà de publicar-se l’any 1978 El 2004 el setmanari  Cambio 16 edità una nova etapa de la revista que finalitzà el 2011 després de la publicació de cinquanta-nou números

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…