Resultats de la cerca
Es mostren 2923 resultats
càrrec
Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega.
empresa
Allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució.
desemmetzinar
Eliminar (d’una cosa emmetzinada) allò que conté de metzinós.
desembenar
Treure la bena, l’embenadura (d’allò que està embenat).
denudar
Llevar allò que, en l’estat natural, recobreix una cosa.
kitsch
Art
Concepte artístic que hom defineix generalment, bé que no exactament, com a mal gust.
És la manca d’opinió que porta un determinat públic a imitar en art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat, generalment l’art burgès de la fi del s XIX Aquest concepte fou posat en circulació per H Broch els anys trenta, però fins al sisè decenni del segle no fou plenament acceptat
repressió
Psicologia
Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són o són vistos com a penosos o perillosos per a l’individu, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
La repressió, enunciada també per SFreud —el qual n'accentuà extremament l’arrel i el caràcter específicament sexualistes— com a rebuig que l’ego fa dels impulsos emanats de l’allò i que entren en conflicte amb ell, és diagnosticada actualment pels psiquiatres només en els casos en què els factors etiològics d’una neurosi o psicosi suggereixen, per exclusió, un determinisme psicogènic
anàlisi didàctica
Psicologia
Psicoanàlisi que segueix aquell qui es vol dedicar a la professió de psicoanalista.
Constitueix la peça clau de la seva formació, car, d’una banda, és l’ensenyament pràctic dels coneixements apresos teòricament, i de l’altra, és una cura que tot psicoanalista ha de realitzar, puix que en la relació de la transferència i la contratransferència ningú no pot anar més enllà d’allò que li permeten els propis complexos no resolts
discreció
Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir.
medicalització
Sociologia
Procés pel qual les ciències biomèdiques intervenen en esdeveniments naturals i fenòmens socioculturals i els redefineixen.
Actualment hi ha una tendència creixent a posar etiquetes mèdiques o psiquiàtriques a allò que hom considera comportaments socialment o moralment indesitjables, entenent que la medicina, la psiquiatria i les ciències biomèdiques en general són disciplines científiques que poden donar resposta a tota mena de problemes socials, reconeixent-los com a patologies per exemple l’alcoholisme, el vandalisme, l’homosexualitat, la conducció perillosa, la dissidència política, etc