Resultats de la cerca

Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà

El poble de Vilarnau consta com a existent ja al segle XI Villa Arnal , 1013-70 i apareix fortificat el 1321 “castrum seu locus de Vilarnaldo Superior’ La primera referència a l’església de Sant Cristau és de l’any 1258, en què Ramon de Cascastell ven a Simó de Vilallonga la vila de Vilarnau d’Avall amb totes les seves dependències compreses dins el terme de Sant Cristòfol de dita vila La rectoria de Vilarnau és esmentada el 1402 Poble i església han desaparegut totalment

Oficial de l’exèrcit de l’Índia, explorà i estudià regions de l’Himàlaia, el Tibet, i durant la guerra de Crimea, el Caucas Més tard prengué part amb Burton en una expedició a l’Àfrica Central, on descobrí el llac Victòria 1858, que suposava que era la font del Nil L’any 1860 explorà amb Grant regions d’Uganda i navegà finalment pel Nil, aigües avall Relatà una part dels seus viatges a Journal of the Discovery of the Source of the Nile 1863

Passa pel pla de Banyoles, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors, que davalla de la serra de Sant Patllari Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit, que davalla de la serra de Rocacorba A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres, flanquejats de pollancredes i omedes rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots i s’uneix al seu collector prop de Medinyà

Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h

Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa

Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica segle XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al segle IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet

Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques

En les pues de creu o pues escoceses , els espais entre les palletes tenen unes traves alternades d’estany que empenyen cap amunt o cap avall els fils d’ordit alterns quan s’apuja o s’abaixa la pua, amb la finalitat de prendre la creu Per tal de distribuir els fils en una amplada més o menys gran, és emprada la pua de ventall , que té les palletes divergents com les barnilles d’un ventall, o la pua expansible , que pot canviar d’amplada en voltar una maneta disposada en un dels seus extrems

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu