Resultats de la cerca

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes

Es llicencià en magisteri a l’Estudi General de Lleida 1968 i en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 Exercí la docència en instituts i, des del 1996, en universitats Compaginà la crítica literària en diferents mitjans de comunicació Avui i Serra d’Or , bàsicament amb la investigació sobre la literatura catalana del segle XIX i contemporània i l’edició de narrativa contemporània a Edicions Proa , de les quals fou director des del 1998 És autor de diversos treballs sobre Verdaguer , amb un dels quals, “ Sant Francesch ” , de Jacint Verdaguer, un poema per a una…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, fou gestor cultural primer a l’Ajuntament de Mataró i posteriorment a l’Olimpíada Cultural 1983-92 Cofundador i collaborador de les revistes El Maresme 1977-82 i Mataró Escrit 1986-94 El 1987 començà a collaborar a Punt Diari , i el 1995 esdevingué director editorial de la divisió creada al Maresme El Punt del Maresme , tasca que desenvolupà fins el 2001, que fou nomenat director de l’edició de Catalunya Posteriorment escriví la columna diària “Vuits i nous” al diari El Punt Avui , del qual fou director adjunt És autor de…

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds ,  Reduccions i Anuari Verdaguer , l’Editorial Eumo fou un dels creadors i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit  Com a poeta publicà Eixams 1974 i Poemes 1950-1975 1979, premi Crítica Serra d’Or 1980 La seva poesia parteix del mestratge de Carles…

Germà del pintor i dissenyador  Jordi Pericot , fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana Eslovènia Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia Treballà també en el camp de l’escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l’escena d’…

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…

Llicenciada en filologia catalana i postgrau de la Universitat de Barcelona en formació del professorat, els anys setanta i vuitanta fou coordinadora dels programes de formació de mestres per a la reforma educativa del Departament d’Ensenyament i coordinadora del reciclatge de català per a mestres no catalanoparlants de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Posteriorment fou responsable de l’Oficina de Política Lingüística Universitària del Departament d’Universitats Els anys setanta formà part del nucli fundador de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment passà a Reagrupament dins d’…

S’inicià en la música a l’Escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona amb el mestre J Cassadó Posteriorment estudià piano amb E Granados i es traslladà a París, on fou deixeble de V Mustel harmònium i M García cant A partir del 1900 fou sotsdirector de la Capella Catalana Deu anys després emigrà amb la seva esposa, Carme Carbonell, a Buenos Aires, on fundà una important escola de cant De retorn a Barcelona, el 1917, impulsà una acadèmia de cant En el catàleg de la seva producció figuren obres religioses i líriques, entre les quals cal destacar la Missa de Rèquiem i la sarsuela La bohème…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…

Es formà als clubs Club Petanca Lloreda, Masnou Basquetbol i Universitari, en el qual debutà a la Copa Catalunya la temporada 1997-98 Posteriorment jugà a l’Associació Esportiva Centre Sanfeliu l’Hospitalet 1999-2000, Bàsquet Femení l’Hospitalet 2000-01, Sedis-Cadí 2001-02 i 2003-04, Club Bàsquet Puig d’en Valls 2002-03 i 2004-09 i Club Bàsquet Olesa 2009-10 La temporada següent retornà al Puig d’en Valls Internacional en categories inferiors, fou medalla de bronze als Jocs del Mediterrani amb la selecció B