Resultats de la cerca

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú

Abat de Montserrat 1645-49 Es formà a l’escolania de Montserrat i professà com a monjo el 1619 Fou nomenat predicador i, successivament, prior de Sant Pere dels Arquells Segarra, de Castellfollit de Riubregós Anoia i d’Obaneres Burgos El 1645, quan era governador de les baronies de l’abadiat, fou nomenat abat per un quadrienni, sense intervenció de la corona de Castella a causa de la guerra dels Segadors Restaurà l’abadia i en millorà els béns Autor d’un Memorial o tratado de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Montserrat Tolosa, 1650

Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…

Tingué la primera impremta a Pamplona El 1502 s’establí a Logronyo, i, probablement per recomanació d’Antonio de Nebrija, traslladà una part de la impremta a Alcalá de Henares com a impressor de la universitat Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà, entre altres, diverses obres breus de Ramon Llull —del qual fou el primer impressor a Castella—, iniciades amb el Libellus de amico et amato 1517 L’obra que més celebritat li ha donat és la Biblia Poliglota Complutense Treballà també a Burgos 1512 i a Valladolid 1514 El succeí el seu gendre Miguel de Eguía

Rebé la seva formació musical a Burgos, on, influït pel musicòleg Nemesio Otaño, s’interessà per la música popular espanyola Fou director de la banda de l’exèrcit espanyol 1923-60 a Badajoz El 1927 fundà el conservatori de música d’aquesta ciutat, del qual fou director i professor d’harmonia Fou membre de nombroses institucions i societats musicals, com el Centro de Estudios Extremeños 1926-46 i l’Instituto Español de Musicología 1944 Dedicà gran part de la seva vida a compilar material folklòric en castellà Les seves dues obres més importants són Cancionero popular de…

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el…

Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal

Segon comte de Coello de Portugal Germà de Diego Coello de Portugal, de qui heretà el títol el 1899 Participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 i combaté contra Àustria agregat a l’exèrcit italià 1866 Lluità en la tercera guerra Carlina el 1874 era cap d’estat major de l’exèrcit central i participà en la proclamació d’Alfons XII, del qual fou ajudant de camp Ocupà les capitanies generals de Burgos, Sevilla i València 1892-93 Fou director general de carrabiners i conseller d’estat Publicà Organización militar 1856 i Estudios sobre el ejército sardo 1859

Participà en nombroses accions militars durant la guerra del Francès tinent coronel el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà contra els insurrectes com a comandant general de Múrcia i, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya mariscal de camp el 1840 Amb la regència d’Espartero fou nomenat ministre de la guerra 1840 i capità general de València 1841, càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona Fou capità general de Burgos i senador del regne