Resultats de la cerca

Discutida per les corts constituents el 1931, fou redactada per una comissió de juristes, en la qual destacà la presència de Jiménez de Asúa, socialista moderat, i d’Ossorio y Gallardo, conservador En primer lloc, és digne de notar l’interès dels legisladors per donar una orientació social a la nova constitució Espanya era “una República democràtica de treballadors de tota mena” article 1 Hom reconeixia als espanyols tots els drets individuals, àdhuc el de la propietat bé que la riquesa privada podia ésser expropiada en benefici de la comunitat, i també el de la igualtat de la…

A Catalunya, com a derivació de la cúria règia franca, començà a funcionar una cort comtal vers l’any 1000 entorn del comte Ramon Borrell D’aquestes corts de consellers nasqueren els primers usatges amb valor judiciari i que sancionaven situacions de fet Prengueren força legal per decisió del comte rei Ramon Berenguer IV amb la compilació oficial dels usatges De la cort comtal barcelonina derivaren, al començament del s XIII, la cort general o corts i, a la fi del segle, l'audiència reial

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca

Advocat, ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923 Adherit a Solidaritat Catalana 1907 i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien…

Sollicità i obtingué una representació de la Vall d’Aran a la junta superior de Catalunya, que per elecció ocupà ell mateix 1809 Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d’Aran i la conca de Tremp Així mateix fou nomenat, juntament amb Creus i Hostalric, per redactar les instruccions de la junta superior de Catalunya als seus diputats a les corts de Cadis, que signà com a secretari interí 1810, on els encomanava el recobrament del règim vigent a Catalunya abans del 1714, com a pagament de l’activa lluita dels catalans contra els francesos, i…

Procedent del cementiri nou de Riudoms, es troba a les dependències de la Casa de Cultura una estela funerària de tipus discoidal Estava reaprofitada decorant la porta d’accés del cementiri Es tracta d’una peça de pedra del país amb una alçada de 57,5 cm i diàmetre de disc de 35 En una cara presenta una estela de sis puntes a bisell dins un cercle incís, en l’altra mostra un motiu cruciforme Corts, 1993, pàgs 213-214 Corts, 1991 Palomar, 1993 La datació d’aquesta peça és un tema sovint difícil de resoldre per la manca d’elements —localització fora de context…

Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…