Procedent del cementiri nou de Riudoms, es troba a les dependències de la Casa de Cultura una estela funerària de tipus discoidal. Estava reaprofitada decorant la porta d’accés del cementiri. Es tracta d’una peça de pedra del país amb una alçada de 57,5 cm i diàmetre de disc de 35. En una cara presenta una estela de sis puntes a bisell dins un cercle incís, en l’altra mostra un motiu cruciforme (Corts, 1993, pàgs. 213-214. Corts, 1991; Palomar, 1993).
La datació d’aquesta peça és un tema sovint difícil de resoldre per la manca d’elements —localització fora de context arqueològic, manca d’epigrafia i d’una decoració fàcilment datable— que permetin definir clarament la seva data d’execució. Si ens basem en les datacions proposades per diversos autors, com M. Riu (Riu, 1982, pàgs. 29-57), C. de la Casa i M. Doménech (Casa-Domènech, 1982, pàgs. 168-169), o les derivades dels estudis d’altres peces de la Conca de Barberà (Menchón, 1988-89, pàgs. 251-317; Menchón, 1987 (1990), pàgs. 155-176), caldria situar la peça a l’edat mitjana, a partir del segle XII.
Bibliografia
- Corts, 1991, pàg. 15 i 1993, pàgs. 213-214
- Palomar, 1993, pàgs. 173-179.