Resultats de la cerca

Fill de Guislabert I i de Beliarda Es casà amb Adelaida En succeir el seu pare, s’enfrontà al seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia d’unir ambdós comtats defensat per Bernat I de Besalú, la mediació del bisbe Oliba aconseguí finalment la pau 1020 El 1025 intervingué a Perpinyà, esdevinguda de poc temps residència comtal, en la consagració de Sant Joan Vers 1065-66 assistí, amb el seu fill Guislabert i amb els comtes Ponç I d’Empúries, Guillem II de Besalú, Ramon I de Cerdanya i altres nobles, al famós sínode de Toluges

Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…

L’any 1225, és esmentat documentalment per primera vegada el castell d’Ullastret “ castrum de Oleastreto” El comte d’Empúries, que en devia ésser el senyor, el cedí temporalment al bisbe de Girona, com a garantia d’un conveni, juntament amb la vila d’Empúries i amb el castell de Verges Amb tot, és molt probable que aquest castell comtal ja existís en una època força anterior a aquesta data Després de 1225, les notícies que fan referència a aquest castell també són força escasses L’any 1309, el castell i la vila d’Ullastret consten entre els béns compromesos amb relació al casament del comte…

Ha estat conservador 1971-85 i director 1982-84 del Museu Arqueològic de Barcelona És conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i fou director de les excavacions entre el 1985 i el 1992 És membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS Ha excavat a Albintimilium Itàlia, a Cartago Tunísia, a la factoria fenícia de Toscanos Màlaga i en diferents jaciments ibèrics La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar La cerámica campaniense de…

Pare de Guiscafred, comte de Carcassona, de Sunifred Sunifred I d’Urgell-Cerdanya , comte d’Urgell-Cerdanya —pare de Guifré I de Barcelona —, amb força seguretat d’ Oliba I de Carcassona , comte de Carcassona, i probablement de Sunyer I d’Empúries-Rosselló , comte d’Empúries-Rosselló Posseïa els béns patrimonials al Conflent, però hom en desconeix els antecedents familiars i les circumstàncies del naixement La seva persona s’ha de considerar com l’origen del Casal de Barcelona , del tronc inicial del qual devien néixer diverses branques que s’estengueren cap a l’…

En una concòrdia signada entre el comte Ramon Berenguer IV i el comte Ponç Hug d’Empúries, l’any 1138, apareix un Bernat de Campmany Campman i els seus fills, als quals el comte d’Empúries hagué de tornar allò que els havia pres És possible que en aquest moment ja existís el castell de Campmany Segons els Gesta comitum Barcinonensium , l’any 1288 un exèrcit francès ocupà el castell de Campmany Al poble de Campmany han restat diversos fragments de les muralles de la població i diverses torres, de planta circular o rectangular, i fins i tot l’església, que formava part…

Sembla ésser un net de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas El 1280 comprà a la seva cosina Sibilla de Palou, esdevinguda comtessa d’Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví Mantingué llargs plets amb l’abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d’Empúries per a afermar-se en aquests dominis 1283-1316 El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona Des del 1300 s’associà amb el seu fill Ramon de Milany, que el succeí…

L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins al 1868,…