Resultats de la cerca

Considerat un jugador agressiu, fou campió del món cadet el 1988 El 1990 fou fitxat pel club alemany Hamburger SK El 1994 aconseguí la segona posició en el rànquing de la Federació Internacional El 1996 es naturalitzà espanyol Al final del 2000 disputà, a Teheran, el títol mundial de la Federació Internacional d’Escacs FIDE contra l’indi Viswanathan Anand, que el vencé

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…

Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya,  22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis secrets del franquisme, s…

S’entrena al Club Bétulo i s’ha especialitzat en les proves de 50 m esquena, 50 m lliure, 100 m lliure i 4 × 50 m estils El seu palmarès inclou la participació en el Campionat d’Europa 1997, un or i rècord del món en 4 × 50 m estils als Jocs Paralímpics de Sydney 2000, un or a l’Europeu 2001, dos ors al Mundial 2002, dos ors al Campionat Internacional d’Alemanya 2003, un bronze als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, un or al Campionat del Món 2006 i una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa…

Orígens i ideari Creat el desembre del 2013, en foren els principals impulsors Aleix Vidal-Quadras , l’exministre del Partido Popular Ignacio Camuñas i el filòsof pròxim a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES José Luis González Quirós Com a motiu principal per a crear el partit adduïen una contundència insuficient del PP contra el sobiranisme català Els tres fundadors abandonaren el partit poc després de convertir-se en líder el també exmembre del PP Santiago Abascal setembre del 2014, disconformes amb el biaix tradicionalista d’aquest Hom ha vist en Vox el…

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al  Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del futbol català i…

Fou fundada al novembre del 1992 a partir de la fusió de les elèctriques privades Iberduero 1944 i Hidroeléctrica Española 1901 És líder en el mercat liberalitzat de comercialització i segona en el conjunt del sector dins de l’Estat espanyol Té presència internacional, especialment a l’Amèrica Llatina el 1995 adquirí les distribuïdores Electropaz i Elfeo Bolívia el 1996, les hidroelèctriques de Tocopilla i Colbún Xile, i el 1997, la distribuïdora Coelba Brasil El 1999 comprà la nord-americana Energy Works El 2001, les condicions imposades pel Tribunal de Defensa de la Competència impediren…

L’empresa Sociedad de Televisión Canal Plus fou creada pel grup PRISA, Canal + França, Banco Bilbao Vizcaya BBV, Grupo March, Eventos, Bankinter i Cajamadrid Incià les emissions regulars el 1990 Té com a característica principal la codificació de les emissions i el sistema de finançament, que es basa en les quotes mensuals dels abonats El 1993 posà en marxa quatre canals de televisió per satèllit, els primers de l’estat, units sota el nom genèric Canal Satélite El 1996 s’integrà al grup de comunicacions Sogecable El 1997 llançà Canal Satélite Digital, la primera emissora de televisió digital…

Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat posteriorment tots…