Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
Roger Bernat III de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò i senyor de les baronies de Castellvell i Montcada (1315-50).
Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d’Andorra i el Donasà feu del rei de Mallorca, assignats amb els dominis ultrapirinencs a l’hereu Gastó II de Foix Participà, al costat del seu germà i al servei del rei de França, Felip VI, en la guerra contra els anglesos a Flandes 1337-38 i al Llemosí 1345 i l’acompanyà també en la campanya andalusa d’Alfons XI de Castella contra els benimerins 1443 Topà amb el bisbe d’Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu 1332-34 i tingué…
Enric Badosa i Pedro
Literatura
Periodisme
Poeta, traductor i crític en llengua castellana.
Publicà assaig Primero hablemos de Júpiter La poesía como medio de conocimiento , 1958 Razones para el lector , 1964 La libertad del escritor , 1968 La tentación de la palabra , 2013 Sine tradere , 2016 i reculls poètics Más allá del viento , 1956 Baladas para la paz , 1963 Arte poética , 1968 Poesía 1956-71 , 1973 Dad este escrito a las llamas ,1976 Mapa de Grecia , 1979 Epigramas confidenciales , 1989, premi Ciutat de Barcelona 1990 i premi Fastenrath 1992 Epigramas de la gaya ciencia , 2000 Parnaso funerario , 2002 De fin de siglo , 2003 Otra silva de varia lección , 2004 …
,
Tractat d’Olite
Tractat d’Olite Joan II reconeix com a successors seus al regne de Navarra la seva filla Elionor i el seu marit Gastó de Foix
Trejuvell
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guàrdia d’Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia.
La seva església depèn de la parròquia de Castellàs Pallars Sobirà El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 per Roger IV, comte de Foix i vescomte de Castellbò
les Llombardes
Caseria
Caseria del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), situada al sector septentrional del terme, prop de la capçalera del riu de Foix.
Està dividida en dos nuclis la Llombarda Nova i la Llombarda Vella
Benoît Ferrand
Cristianisme
Monjo francès.
Professà a Montserrat Actuà com a espia a favor de França, els anys immediats a la guerra dels Segadors envià informacions escrites en tinta simpàtica al governador francès de Foix
El marc històric del romànic del Donasà
Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…
coma d’Or
Coma de la capçalera de l’Arieja, dins el municipi de Portè (Alta Cerdanya), al vessant N del coll de Pimorent.
És centrada per l' estany de la coma d’Or , l’emissari del qual aflueix al seu collector al límit de l’Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix
Castell de Tírvia
Art romànic
La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball
Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…
Els pariatges andorrans
Signataris del segon pariatge, 6-12-1288 ACU-ECSA Les argumentacions jurídiques dels glossadors del ius commune es van projectar sobre les formes d’organització política monàrquiques que s’engendraren arran del fracàs, a la pràctica, de la idea d’un imperi cristià universal on l’emperador gaudia d’una potestat absoluta, a semblança de la que el dret romà justinianeu atorgava a l’emperador de Constantinoble La fórmula Rex qui superiorem non recognoscens est in regno suo Imperator concentra el raonament de la jurisprudència baix-medieval, per la qual s’atribuïa a tot monarca que fos el superior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina