Resultats de la cerca

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

Fou almirall de l’armada d’Índies i lluità 1641 contra els anglesos, que foragità de les illes de Santa Catalina i de la Providència Acompanyà Joan Josep d’Àustria a l’expedició a Nàpols 1647 El poeta Baltasar Gracián publicà un escrit en lloança de la seva conducta Prengué part en la guerra dels Segadors de Catalunya i morí en una nau davant Barcelona

Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells , de Jaume Roig, i una Oratio , del catedràtic Cosme Damià Savalls El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor Imprimí des del Breviarium Valentinum 1533 fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética 1535, del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela , de Lluís del Milà Per l’edició dels Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539 El 1541 s’establí a Guadalupe…

Format en l’impressionisme, derivà més tard cap a un expressionisme matisat per les formes del romànic i el barroc popular gallec La seva obra més destacada s’insereix en la línia realista, depurada d’un inicial folklorisme, i incideix en una visió dramàtica de la Galícia camperola Naiciña, O Tesouro, Santa Galega Conreà també l’escultura monumental Panteó Gallec de Buenos Aires, Monument a Curros Enríquez , a la Corunya, Cruceiro de Sant Francesc, a Compostela Entre la seva obra de tema religiós destaca el Crist de Moià Moianès

És autor de De recta vulnerum curandorum ratione Anvers, 1574, que fou traduïda a l’alemany, a l’anglès i a l’holandès i la vigència de la qual arribà fins a les edicions del s XVIII 1717

Estudià dret a Santiago i, fracassada la revolució gallega del 1846, es refugià a Portugal, d’on fou expulsat en publicar el poema Himno dos povos ‘Himne dels pobles’, 1850 Figura destacada als inicis del desvetllament cultural gallec del s XIX, deixà una obra, desigual, bé que molt popular, que hom reuní en Poesías gallegas y castellanas 1889

S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs…

Conegut com Fran Romero, fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1995-96 on jugà fins la temporada 2006-07, exceptuant les temporades 2001-02 i 2003-04, que fou cedit al Marfil Santa Coloma Durant els últims anys fou el capità de l’equip Jugà diverses temporades a divisió d’honor i aconseguí dos ascensos a aquesta categoria els anys 2000 i 2006 Posteriorment jugà a divisió de plata a l’AE Bellsport 2008

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1942-47 i la Federació Catalana de Futbol 1957-61 i fou representant del comitè de la Copa de Fires a Espanya

Alatanca format a l’Industrias García, hi jugà durant vuit temporades 1992-2000 Debutà amb el primer equip a mitjan dècada de 1990 Posteriorment jugà al Caja Segovia FS 2001-02, al Futbol Sala Martorell 2003, a l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2004 i al Futbol Club Barcelona 2004-07 A continuació jugà en divisions inferiors amb el Futbol Sala Lliçà d’Amunt 2008-09 i, des de la temporada 2009-10, amb l’AE Centelles Guanyà la Copa Intercontinental 2000 i la Supercopa d’Espanya 2000 i aconseguí l’ascens a divisió d’honor amb el FC Barcelona la temporada 2005-06 Fou tretze vegades…