Resultats de la cerca

Deixeble del prestigiós matemàtic Karl Menger, fou professor a les universitats de Califòrnia, Arizona i Massachusetts Amherst Impartí cursos en diverses universitats europees i publicà un gran nombre de treballs de recerca Especialista en àlgebra de funcions i en equacions funcionals, conjuntament amb Abe Sklas, fou fundador de la teoria dels espais mètrics probabilístics idea introduïda per Menger, disciplina d’un extraordinari interès científic

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Fill de Karl Manne Siegbahn, es doctorà a la Universitat d’Estocolm el 1944 el 1951 fou nomenat professor al Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm i des del 1954 fou professor a la Universitat d’Uppsala Treballà en espectroscòpia, en l’anàlisi de la interacció entre les radiacions electromagnètiques i la matèria El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb NBloembergen i ALSchwalow

Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports

Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Estudià a Würzburg i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler Professor de les universitats de Roma, Friburg de Brisgòvia i Munic, fou encara un romanista integral, i dominà tant la lingüística com la història de la literatura Treballà sobre el francès medieval Altfranzösische Grammatik , 1933, sobre les relacions entre semàntica i teologia Kultsprache und Profansprache in den romanischen Ländern , 1933 i sobre gairebé totes les literatures romàniques Dante Studien 1975, Gabriela Mistral und ihre kosmische Sympathie 1954 i Die Mystik des Raymundus Lullus 1949

Professor a Zuric i Princeton EUA és autor d’un gran nombre d’obres, entre les quals Das Gebot und die Ordnungen ‘El manament i els preceptes’, 1932, Der Mittler ‘El mitjancer’, 1934, Der Mensch in Widerspruch ‘L’home en contradicció’, 1937 i Dogmatik 1946-60 Partidari primer de la teologia dialèctica per influència de Søren Kierkegaard i de Karl Barth, fonamentà més tard la teologia en la constitució dialogal de l’existència humana en la línia de Martin Heidegger i de Martin Buber