Resultats de la cerca

De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra…

Es llicencià en dret civil i canònic a València 1879, i des del 1886 exercí de bibliotecari i arxiver El 1895 fou nomenat director de l’Arxiu del Regne de Mallorca, i el 1902, de la Biblioteca Provincial de Palma El 1899 fou elegit director de la Societat Arqueològica Lulliana i del butlletí de la mateixa institució, que recull la major part dels seus treballs Fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Comissió Editora Lulliana Les seves investigacions s’orienten a l’estudi de la història de les institucions i del dret propi de Mallorca També realitzà diversos treballs…

Marquès de la Bastida, fill de Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vic, fou diputat a corts per les Balears el 1844 Juntament amb JMQuadrado i Tomàs Aguiló, fundà La Palma 1840-41, on publicà poemes i narracions de caràcter humorístic i costumista És autor de comèdies en castellà, com Mi dinero y mi mujer 1841

A partir del 1918 fou regidor, batlle de Palma 1920 i 1921-22 i diputat provincial 1923, 1924 pel partit maurista Mort Antoni Maura, acceptà la disciplina de Francesc Cambó, i el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca Del 1933 al 1936 fou diputat a les corts per aquest partit Com advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma Diario de Palma , El Palmesano , a la de Barcelona Revista de Cataluña , i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid Dirigí la societat…

Fou rector de Sant Nicolau de Palma, molt perseguit per les seves idees liberals 1814-20 i 1823-34 En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad 1842, publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd , padró dels liberals del 1820 També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita de Artá 1841

Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…

Es formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma El seu pare l’introduí en el món de l’art Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres figura, natura morta, retrat, etc, bé que és especialment conegut pels paisatges Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i destacà per la consistència del dibuix

El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador,…