Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
Castell de Llers
Art romànic
Situació Una vista del nucli de la població centrat pel recinte fortificat del castell J Todó-TAVISA Situades a la part alta de la vila de Llers, hi ha encara unes importants restes del castell, format per una torre i un clos de planta rectangular Aquestes restes estroben actualment entremig de cases, moltes de les quals encara són habitades Darrerament s’hi han fet obres de consolidació, especialment als murs perimetrals, i de neteja Mapa 258M781 Situació 31TEDG929829 Per arribar-hi cal anar a la part alta i vella de la població de Llers Des d’un dels carrers que surten de la plaça que hi ha…
Castell de Quermançó (Vilajuïga)
Art romànic
Situació El castell de Quermançó és situat uns 2 km al nord del poble de Vilajuïga Les ruïnes de la fortalesa es drecen al cim d’un puig envoltat de cingles, inaccesibles pels costats de ponent i de migjorn els altres dos vessants —defensats per torres o albarranes— són també força abruptes Una vista aèria del conjunt fortificat J Todó-TAVISA Les ruïnes del castell, amb una de les façanes F Baltà Mapa 220M781 Situació 31TEG077878 Aquest castell és situat uns 200 m de la carretera que va de Figueres a Portbou Des d’aquesta carretera l’accés hi és força fàcil JBM Història L’any 1078, el comte…
Terrades
Terrades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al sector de la dreta de la vall de la Muga, i accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont.
Situació i presentació El terme municipal de Terrades, de 20,96 km 2 , és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec dit ací riera de Terrades, afluent al Manol La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena,…
Castell de Torroella de Montgrí
Art romànic
L’any 879, ja trobem esmentada una villa Torrocella El nom d’aquest lloc fa pensar que aleshores ja hi havia algun tipus de construcció defensiva una torroella o torre petita L’any 1085, en una concòrdia entre els comtes d’Empúries i de Rosselló, surt esmentat el castro Torredella En altres acords posteriors entre els comtes empordanesos i rossellonesos, conservats també en el Liber feudorum maior , dels anys 1121 i 1154, és esmentat igualment aquest castell El lligam de dependència entre el castell de Torroella de Montgrí i els comtes d’Empúries resta força clar de bell antuvi L’any 1091,…
Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de reconeixement dels…
Sant Cristòfol de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la…
Sant Joan del castell de Navata
Art romànic
Situació Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell Història La capella del castell de Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros” L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castell de Navata El 19 de gener de 1291 el vescomte Dalmau de Rocabertí hi instituí un benefici que dotà amb 50 mitgeres d’ordi, 20 de blat, 15…
Castells i altres fortificacions de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars Darnius Castell…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
monestir de Vilabertran
Vista aèria del monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina