Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla. L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació. La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories. L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de reconeixement dels llocs, les terres, els servents, etc., que posseïa en feu de l’església d’Urgell, entre els quals consta la “parrochia de Tost sive de ipso Plano Sancti Tirsi…”. L’any 1071, en el seu testament, Arnau Mir de Tost deixava aquest lloc a la seva filla València.
Al llarg dels segles X, XI i XII les notícies sobre el lloc de Sant Tirs es repeteixen en vendes o donacions d’alous situats “in apendicio Sancti Tirsi” (anys 971, 978, 1030, 1056, 1058, 1066, 1068, 1084, 1093, 1095) o “in planitie vero Sancti Tirsi…prope stratam” (1090), o com a límit d’altres alous (1095). En dos documents del segle XI, un de l’any 1066 i l’altre del 1093, i encara un altre del 1125, es relacionen unes terres situades “in apendicio de Sancto Tirso, de Sorribes, vel de Sancti Andree de Kastelo”, “in apendicio Sancti Tirsi, in villa Sorribes”, i al terme de Sant Tirs del Pla “subtus villa Sorribes”, respectivament. Les afrontacions indicades en el primer document descarten la possibilitat que aquesta villa Sorribes sigui l’actual Sorribes de Lavansa, per la qual cosa cal suposar que aquesta vila és un topònim desaparegut del terme del Pla de Sant Tirs.
Entrat el segle XII hi ha documentades dues donacions al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, d’un alou l’any 1154 “apud Planum Sancti Tirsi”, i del mas Salomó, l’any 1157, situat prop de l’església de Sant Tirs.
La parròquia del Pla de Sant Tirs apareix en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, ipso Plano, i en el capbreu de les propietats de Santa Maria de la Seu, com de Sancti Tirsi.
De l’església de Sant Tirs es té notícia concreta l’any 1074 quan Isarn Guadall deixava estipulat en el seu testament que el seu germà fes cremar una llàntia davant l’altar de Sant Tirs. L’arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí manà realitzar els anys 1312 i 1314 sengles visites a les esglésies del seu arquebisbat; en el llibre resultant figura l’església de Sancti Tirsi de Plano, integrada dins del deganat d’Urgellet del bisbat d’Urgell, on figura també en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391.
En el capbreu llevador de la comanda de Susterris, l’any 1378, consta que aquesta comanda hi tenia establert un home propi. L’església medieval de Sant Tirs fou renovada l’any 1855. Actualment aquesta església és supeditada a la parròquia d’Adrall.