Resultats de la cerca

Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini…

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro…

El seu pare, militar de professió, era director d’una banda de l’exèrcit a Reus i d’ell rebé les primeres nocions de música A partir de nou anys començà a tocar en la mateixa banda militar Més tard el seu pare fou destinat a Còrdova Fou en aquesta ciutat que el jove Nieto, que només tenia quinze anys, estrenà la seva primera sarsuela, La toma de Tetuán 1860, una obra de caràcter patriòtic ambientada a l’Àfrica El 1861 es traslladà a Badajoz i el 1869, a Valladolid, ciutats on exercí com a professor de piano i director d’orquestra Des del 1871 residí a Madrid, on dirigí els cors del Teatro…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el suport de…

Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà…

Iniciat en la música des de petit, ingressà al conservatori de Nàpols, on tingué per mestres Tritto i Zingarelli L’ensenyament rebut no fou, sembla, gaire satisfactori, però ell sortí definitivament orientat vers la música escènica Encara estudiant havia fet representar Adelson e Salvini 1825 després, l’empresari Barbaia li encarregà tres òperes, que foren estrenades amb èxit creixent Bianca e Fernando 1826, Il pirata 1827, que el consagrà definitivament, i La straniera 1828 Malgrat una orquestració pobra i uns recursos limitats, per primer cop la veu humana s’allunyava de l’ornamentació…

Es formà a França amb Auguste Escoffier, sota la direcció del qual treballà a mitjan primera dècada de 1900 Arribà a Barcelona el 1914, i fou contractat per l’hotel Majestic, el Cercle del Liceu, l’hotel Victòria de Palma i el casino de l’Arrabassada de Barcelona, d’on fou xef  El 1921 es feu càrrec del departament de cuina i economia familiar de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-37, fundat per Francesca Bonnemaison Des d’aquesta institució, on assistiren més de 40000 mestresses de casa, noies joves i minyones, transmeté amb un gran sentit didàctic la seva concepció…

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…

A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’Òpera de Viena 1936 per a…

El compositor i musicòleg B Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al collegi de Sant Pau A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment Conegué el tenor Manuel García i també V Hugo Tingué una tècnica d’interpretació molt personal Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau Ideà una tècnica de rasgueado , que ell denominà tutti , de gran complexitat, però que a vegades deslluïa les harmonies…