Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
la Granja de Rocamora
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó.
El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és al nord de…
Media Legua
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), 4 km al NE del nucli urbà, a la rodalia de la carretera a Callosa de Segura.
convergència quadràtica
Matemàtiques
Convergència de variables aleatòries que tenen moment de segon ordre finit ( variància finita: E(|x2|) + ∞) i que és caracteritzada per la distància en mitjana quadràtica .
És a dir, que x n convergeix en mitjana quadràtica a x si d x n , x tendeix a zero quan tendeix a infinit Aquesta convergència implica la convergència en probabilitat, però no la quasi-segura
Castril
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a la capçalera del riu de Castril, que drena el terme.
És accidentat per la serra de Segura Agricultura oliveres, cereals i ramaderia Indústria tèxtil Dins el terme hi ha uns coneguts forns de vidre explotats des del s XVII i les ruines d’un antic castell àrab
Francesc Pallars i Penya-roia
Cristianisme
Cartoixà.
Estudià drets a Salamanca Sacerdot, ingressà primer a l’orde caputxí i el 1626 a la cartoixa de Valldecrist fou vicari de la de Viaceli Baix Segura i prior de la d’Aracristi Horta 1642-45 Deixà inèdites nombroses obres religioses
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Oriola Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i de les Valls del Vinalopó, Crevillent Baix Vinalopó, Asp Vinalopó Mitjà i Elda i les Salines d’Elda Alt Vinalopó fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
Louis Valtat
Pintura
Pintor francès.
S'inicià en la pintura, seguint les investigacions dels pintors impressionistes, i evolucionà vers un prefauvisme 1905, que féu escàndol, tot treballant amb una pinzellada ampla i segura sobre superfícies en què creà moviments circulars pintats amb colors vius i formes ben construïdes amb una temàtica figurativa amplíssima
Bergognone
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Ambrogio da Fossano, de l’escola llombarda.
Deixeble de Vicenzo Foppa, fou influït per Leonardo Decorà al fresc la cartoixa de Pavia 1488-94 Té obres a les pinacoteques de Milà, a l’església de l’Incoronata, de Lodi, a San Simpliciano, de Milà, etc A Barcelona, és d’atribució gairebé segura la tela Crist predicant collecció Cambó
escriptura de l’Algarve
Nom donat sovint a un tipus d’escriptura antiga d’origen preromà, que hom troba al S de Portugal, de Beja fins a l’Algarve —però també en un cas a Alcalá del Río, Sevilla—.
És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga
Sant Pere de la Torre de Vernet (Sant Martí Sarroca)
Art romànic
L’actual capella no conserva cap indici d’època romànica, per la gran quantitat de modificacions que ha sofert Existia ja al final del segle XIII, i d’això es desprèn, per tant, que les seves arrels han de ser més antigues La primera data segura trobada fins ara és del 1405
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina