Resultats de la cerca

Es doctorà en dret a Cervera 1817 Fou relator de l’audiència de Barcelona 1820-32, i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por DJuan Illas y Vidal Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona

Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans

En la seva obra primera domina la nostàlgia dels records més endavant adopta sovint una actitud més distanciada i un tipus d’humor intellectualitzat, fet de paradoxes Entre altres obres ha publicat Fagra veröld ‘Món bell’, 1933, dedicat a Reykjiavík Stjörnur vorsins ‘Els estels de primavera’, 1940, fruit dels seus viatges per Europa el decenni dels trenta, on ataca el nazisme Fljótid helga ‘El fum sagrat’, 1950 i traduccions de Johan Borgen, E M Remarque i G Tomasi di Lampedusa També ha escrit teatre

La Comissió d’autogovern del Parlament de Catalunya, constituïda el 21 d’abril per a estudiar la millora de les atribucions del Govern català, es dissol després que el seu president, Josep Lluís Carod-Rovira, ha dimitit el càrrec L’actitud d’ERC posa de manifest la paràlisi que vivia la comissió, sobretot després que dilluns fos abandonada pels representants del PP La comissió queda oficialment congelada, però mentre que CiU pretén reprendre els treballs després de les eleccions municipals, PSC i IC-EV no volen més reunions fins la propera legislatura

El president del PNB, Xabier Arzalluz, anuncia que els diputats d’aquest partit al Parlament Europeu deixaran de formar part del grup del Partit Popular Europeu i s’integraran al grup Els Verds-Aliança Lliure Europea El PNB pren la decisió després de constatar un gir a la dreta del PPE i per l’actitud del president d’aquesta formació, Wilfried Maertens, que en les darreres eleccions basques va prendre partit en favor del PP i, per tant, contra el PNB Unió Democràtica de Catalunya no segueix el PNB i continua formant part del PPE

Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions

S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet , Marià Espinal , Josep Obiols , Josep de Togores , Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint representaven l’ala jove del Noucentisme El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

L’escepticisme sorgí davant la varietat i contrarietat d’opinions sobre els mateixos problemes i com a reacció enfront del dogmatisme Des d’un punt de vista pràctic, representa una negativa a adherir-se a qualsevol opinió determinada i comporta l’adopció, com a única actitud, de l' epokhé L’escepticisme, com a doctrina, fou sistematitzat per primera vegada per Pirró d’Elis, i Arcesilau de Pítana, cap de l’Acadèmia, l’introduí en el platonisme Li donaren de nou un fort impuls Montaigne, al Renaixement, i més tard Hume i Kant

Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic Aquest darrer és qualificat d' escèptic quan es converteix en una actitud definitiva escepticisme que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable