Resultats de la cerca

Fou un del impulsors del setmanari Illuro Sport 1965-78 i de Tot esport , publicació que es convertí en el suplement esportiu de Tot Mataró Collaborà amb les revistes Lean i Dicen 1951-83, el diaris Sport i El Periódico i les emissores Ràdio Miramar de Barcelona 1965-78 i Ràdio Mataró 1978-87 Esdevingué un dels cronistes destacats de l’actualitat esportiva de Mataró Publicà Història del Iluro Sport Club de Mataró 1970 En record seu s’ha instituït el Memorial Josep Gomà Carol, que s’atorga al millor periodista esportiu de Mataró Rebé les medalles de la Delegación Nacional de…

Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la  ràdio , la televisió  i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa, que comprèn l’…

Combinant idees de la física, les matemàtiques i les ciències de la informació, la recerca en computació quàntica féu un salt qualitatiu el 1994, quan Peter Shor publicà un algorisme basat en les lleis quàntiques que seria capaç de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers en un temps exponencialment més curt que l’algorisme clàssic corresponent Atès que aquest tipus de processos estan a la base de les comunicacions electròniques xifrades per exemple, entre bancs, és un camp de gran interès fonamental, però també pràctic En l’actualitat, una línia central de recerca…

Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva crítica, i la…

Presenta un recorregut cronològic per l’art i la història de la comarca des de la prehistòria fins a l’actualitat En destaca la pintura catalana i empordanesa dels s XIX i XX Fou creat per un acord municipal del desembre del 1946 i inaugurat el 1947 L’any 1970 es reinstallà en un edifici propi, creat de nova planta Els fons del museu s’incrementaren amb una important donació de Frederic Marès Disposa de sales dedicades a exposicions temporals i d’un auditori Actualment és gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Empordà L’any 1999…

S’obrí al públic després de set anys d’obres i amb una superfície multiplicada per quatre respecte de l’espai anterior, que supera els 50000 m 2 Es tracta d’una nova generació de museu científic que va més enllà del caràcter interactiu i intenta mostrar o representar la mateixa realitat L’exposició permanent fa un recorregut per la història de la matèria, des del big-bang fins a l’actualitat També presenta uns espais singulars el mur geològic, per a conèixer el naixement d’una roca, la formació de les dunes o el xoc de continents, entre d’altres la recreació d’un bosc inundat de…

Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de Castellvell Al XVII…

Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any 1639 s’inicià…

La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de Gerri el delme de les rendes dels molins…