Resultats de la cerca

Vida i obra Militar d’ofici, s’establí a Perpinyà el 1870, on gràcies a un negoci pròsper, esdevingué conseller municipal i administrador dels hospicis El 1890 fou nomenat arxiver de la vila i se centrà en l’estudi de la història de la capital nord-catalana Fruit d’aquests treballs cal esmentar “Notes statistiques sur l’instruction publique à Perpignan, 1684-1891”, SASL 1893 “Les naissances hors mariage à Perpignan de 1684 à 1894”, SASL 1895 “Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738”, SASL 1898 “Notes sur les réjouissances publiques et officielles à Perpignan sous…

Al setembre del 1921 fundà, amb Antoni Cànovas i Rigalt, la Good Silver Film Corporation traducció anglesa del cognom Bonaplata, productora que debutà amb Lilian , del director artístic de la casa, Joan Pallejà John Pellears El 1923 constituí el Consorcio Internacional de Explotaciones Cinematográficas CIEC, domiciliat a Barcelona, que el 1926 obrí una sucursal a París, on anà a viure Bau-Bonaplata Amb l’objectiu de presentar les grans superproduccions europees, el 1926 creà i dirigí la Federación Cinematográfica Latina FCL, que el 1927 es convertí en concessionari exclusiu, per a l’Estat…

El genearca conegut és el cavaller Wernardus de Graetz 1218, i, des que Windisch-Graetz fou donat al patriarca d’Aquileia 1251, el llinatge passà a la ministerialitat d’Aquileia, i després que el rei Otakar II de Bohèmia, com a duc d’Estíria que era, s’emparà de Windisch-Graetz, passà a la ministerialitat d’Estíria La genealogia històricament provada es remunta a Conrad von Windisch-Graetz mort el 1339, que era administrador a Estíria Els seus descendents, els germans Erasmus von Windisch-Graetz i Pankraz von Windisch-Graetz mort el 1591, foren creats barons del Sacre Imperi 1551 com a barons…

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’urbionisme com a…

Estudià als escolapis d’Igualada, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Moià el 30 de juliol de 1876 i professà l’1 de setembre de 1878 Restà a Moià, on estudià francès i tingué cura de la sagristia i de l’oració contínua amb els alumnes més petits de l’escola Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Dotat per a les manualitats, féu les funcions d’encarregat del manteniment a les cases on residí S'inicià en el magisteri a Balaguer el 1885 Residí en els collegis cubans de Guanabacoa i de Camagüey 1891-99 i, de nou a Catalunya, en els de Palma Mallorca,…

Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte de Barcelona, s’installà a la Suda, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d’Aurembiaix, aleshores…

Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’ésser un xic ampullós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca Feu obres al priorat del…

El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un…

Fill d’un pastor protestant, el 1870 emigrà per raons de salut a l’Àfrica del Sud, on es dedicà al conreu del cotó fins el 1872 Representant del capitalisme colonial britànic, enriquit amb l’explotació de diamants a Kimberley Àfrica del Sud, fou elegit diputat al parlament del Cap 1881 i des del seu escó exigí l’expansió anglesa cap a l’interior La penetració alemanya cap al Transvaal donà força als seus arguments i el govern del Cap estengué el seu protectorat a Betxuanalàndia 1885 Fundà la British South Africa Company, que finançà amb l’explotació de les mines d’or, i obtingué dels bantús…

Ordenat sacerdot el 1974, fou coadjutor de la parròquia de Montcada fins l’any 1976, quan fou nomenat prefecte d’estudis del Seminari Menor de Xàtiva Entre els anys 1979 i 1982 estudià a la Pontifícia Universitat Salesiana de Roma i es llicencià en Ciències de l’Educació, en l’especialitat catequètica Delegat diocesà de catequesi des del 1982, cinc anys més tard arribà a ésser director espiritual del Reial Collegi Seminari de Corpus Christi de València Doctorat en Ciències de l’Educació el 1992, aquest any fou nomenat bisbe d’Eivissa Deixà les Illes per ésser el nou bisbe de Tortosa el 1997 A…