Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
La guerra de Successió
El tractat d’Utretcht En morir Carles II sense descendència, l’1 de novembre de 1700, no solament sorgí el problema de la successió al tron espanyol, sinó que entraren en joc evidents implicacions internacionals El darrer dels Àustria, en haver-se decantat pel candidat francès, provocà la mobilització de les potències marítimes la Gran Bretanya i les Províncies Unides partidàries del candidat austríac, temoroses de la creació d’un ampli bloc francès constituït per l’eix Madrid-París, les quals havien signat l’aliança de la Haia amb l’imperi austríac 7 de setembre de 1701 Encara que l’imperi…
L’aixecament del Principat i la pèrdua del Rosselló
El període 1639-59 representa la crisi més forta que patí el cos polític català des de les reformes posteriors a la guerra civil del segle XV L’aixecament popular contra els tercios de la monarquia hispànica, el 1640, la revolució protagonitzada per les institucions catalanes que culminà, al gener del 1641, amb el traspàs de sobirania al monarca francès, i la definitiva segregació del territori català l’any 1659, foren fites prou importants per a poder parlar d’un abans i un després d’aquest període Mai, des del segle XV, el xoc entre el cos polític i social català i la pràctica absolutista d…
Manufactura urbana i indústria rural
La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…
Autogovern i finançament
Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…
Els mecanismes del moviment
L’aparell locomotor La màquina humana és constituïda per un sistema esquelètic, dotat d’ossos i articulacions de conformació diversa, i moguda per músculs Els músculs configuren la part activa de l’aparell locomotor, mentre que els ossos i les articulacions en són la part passiva Per a poder mantenir les diverses postures corporals actives —llevat, doncs, de les posicions supina i prona ajagut d’esquena i de bocaterrosa, respectivament, en què els músculs estan relaxats— i per a executar els moviments necessaris per als desplaçaments del cos i per a qualsevol activitat en general, cal…
Polònia

Estat
Estat de l’Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l’enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l’E, Eslovàquia i Txèquia al S i Alemanya a l’W; la capital és Varsòvia.
La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al llarg de la frontera meridional s’estenen els…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…
Índia

Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…
La vida a la rereguarda
En el transcurs de la Guerra, una sèrie de factors van afectar d’una manera o d’una altra la població de Catalunya i van augmentar en intensitat i problemàtica a mesura que el conflicte avançava Els aspectes ideològics, polítics o socials van incidir sobre una part de la població de Catalunya, bàsicament els adults i els majors d’edat però també les persones de qualsevol edat, fins i tot els nadons, van ser víctimes dels bombardeigs Aquest exemple també és vàlid per a la major part dels altres temes que són objecte d’aquest capítol Els bombardeigs, els refugiats, la fam, la militarització i…
L’economia, entre revolució i guerra
El 19 de juliol es va produir el cop d’estat del general Francisco Franco contra la República Aquest esdeveniment s’esperava des de feia dies Hi havia la certesa que entre les dretes no democràtiques i els defensors del règim democràtic anava a produir-se un enfrontament després de les eleccions guanyades pel Front Popular La polarització era patent Sindicats i partits d’esquerra es preparaven un mes abans per aturar qualsevol intent d’involució Però les autoritats republicanes, escollides a partir de les urnes, no van escoltar amb deteniment les crides sobre un possible aixecament militar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina