Resultats de la cerca
Es mostren 13980 resultats
Cordillera Central
Serralada
Nom d’algunes branques de la serralada dels Andes a Colòmbia, el Perú i Bolívia.
A Colòmbia és el braç central dels tres en què es divideix, entre la vall del riu Magdalena, a l’est, i la vall del riu Cauca, a l’oest culmina als nevados Ruiz, Tolima i Huila Al Perú és la que hi ha entre els rius Huallaga, a l’est, i Marañón, a l’oest i al nord A Bolívia és la continuació meridional de la Cordillera Real, drenada pels rius Caine, Grande, Pilcomayo i els seus afluents
bisbessa
Cristianisme
En algunes esglésies cristianes, dona que ha rebut l’ordenació episcopal, cap d’una diòcesi.
supedani
Art
Cristianisme
Suport que solen dur afixat algunes creus on van clavats els peus del Sant Crist.
arquebisbessa
Cristianisme
En algunes esglésies cristianes, dona que té el títol d’arquebisbe; cap d’una arxidiòcesi.
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
tonofibril·la
Biologia
Cadascuna de les fibril·les diferenciades de l’interior d’algunes cèllules contràctils de determinats animals.
En l’home es presenten sobretot, en les cèllules epitelials i representen una xarxa de sosteniment, segons alguns autors, o estries de tensió de protoplasma, segons uns altres
ànima
Transports
Cap prim de cotó que passa per l’interior de la beina d’algunes veles.
luteïna
Bioquímica
Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues i en els cereals.
N'hi ha també al rovell de l’ou, procedent dels cereals ingerits per les gallines És un diol derivat de l’α-carotè
lamel·la
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les peces de coure que formen el col·lector d’algunes màquines elèctriques rotatives.
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic