Resultats de la cerca

Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’autoproclamà…

Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà 1522 Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú 1524-25, que fou un fracàs Fallida una segona expedició 1526-28, Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys els tretze de la fama, mentre Almagro anava a Panamà a cercar…

Graduat per l’Institut d’Estudis Orientals de Moscou 1953 i, en economia, per l’Escola Estatal Lomonosov de Moscou 1956, ingressà al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1959 Fou corresponsal de Pravda , diari oficial i òrgan del partit, a a l Caire i altres capitals del món àrab entre el 1962 i el 1970, anys en què treballà per tal d’intensificar la influència soviètica a l’Orient Mitjà El 1970 fou nomenat sotsdirector de l’Institut per a l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals, organització capdavantera en la política exterior soviètica, del qual esdevingué president el 1977…

Fill de pagesos, estudià al collegi de Perpinyà i, a partir del 1869, a l’École Polytechnique Participà en la defensa de París el 1870, i després treballà en diverses places fortificades del 1883 al 1885 residí a Montlluís i a Vilafranca de Conflent i anà a les colònies Tonquín, Sudan i Madagascar Fou ascendit a general de brigada el 1902, i a cap d’estat major general de l’exèrcit i vicepresident del consell superior de la guerra el 1911 Quan esclatà la guerra, el 2 d’agost de 1914, acabava un pla de mobilització general i de concentració pla XVII i comandava els exèrcits del Nord i del Nord…

Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat major, R Díaz…

Graduada en economia per la Universitat de Dnipropetrovs’k el 1984, començà treballant en la gestió d’empreses de l’antiga URSS Amb la independència d’Ucraïna 1991, fou nomenada consellera delegada i posteriorment presidenta de la corporació Sistemes Energètics Units, que gestionava el proveïment i el subministrament d’energia, i aconseguí una gran fortuna Del 1999 al 2001 ocupà alts càrrecs en el Ministeri d’Energia en el govern de Leonid Kučma , però en fou apartada i empresonada un mes, acusada de corrupció Convertida en líder de l’oposició, encapçalà juntament amb Viktor Juščenko  la…

L’agenda política de l’any va estar molt influïda per les eleccions generals previstes per al febrer del 2014, i els principals partits van estar immersos en el procés de selecció interna de candidats i d’establiment dels programes electorals Malgrat el desgast que podia implicar ser el candidat del partit del Govern actual, Johnny Araya, del Partido de Liberación Nacional PLN, va encapçalar les enquestes al llarg de l’any, seguit de lluny per Rodolfo Hernández, el candidat novell que representa el principal partit opositor, el Partido de Unidad Social Cristiana PUSC En l’àmbit econòmic, la…

El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels francesos al…

El president Idriss Déby, enfrontat a una greu crisi financera, causada pels compromisos del deute i la reducció dels ingressos per la venda de petroli –el principal producte d’exportació–, va obtenir el suport del Fons Monetari Internacional FMI, que al juny li va atorgar un préstec de 300 milions de dòlars La crisi ha provocat una retallada del 50% en les despeses públiques, retards en els pagaments dels funcionaris i malestar entre la població Malgrat les denúncies de les organitzacions de drets humans, el president Idriss Déby manté el suport de França i els Estats Units, que el tenen com…

A la mort d’aquest 1934, el moviment sandinista, malgrat la repressió a què estigué sotmès, es mantingué arrelat en el poble i cristallitzà vers el 1960 en el Frente Sandinista de Liberación Nacional FSLN Aquest prengué el poder el 1979 i el 1986 introduí la primera constitució del període Dirigit per Daniel Ortega  i amb un seguiment majoritari per part de funcionaris i els sectors més pobres del país, el socialisme preconitzat pels sandinistes es veié entorpit per la inestabilitat interna i per la constant hostilització de la contra , guerrilla contrarevolucionària que rebia el suport dels…