Resultats de la cerca
Es mostren 515 resultats
colga
Tecnologia
Operació específica de l’adob de sola, que consisteix a posar els cuirs, ja gairebé adobats amb extractes, dins una bassa, en posició horitzontal i plana, sobre un llit o coixí d’escorça d’alzina, de roure, de pi, etc.
Damunt aquest llit hom estén un cuir, sobre el cuir s’espargeix una altra capa d’escorça, damunt aquesta un altre cuir, i així successivament fins a omplir la bassa Aleshores el taní de l’escorça es difon lentament per capillaritat dins les fibres del cuir i es va fixant de forma irreversible tot tapant els porus, i dóna, finalment, una sola més impermeable, més compacta i de més bona qualitat Actualment la colga ja gairebé ha estat abandonada, perquè és un procés massa lent i antieconòmic
Montgat
El nucli de Montgat arrecerat al turó del mateix nom
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, al límit amb el Barcelonès, que forma part de la conurbació de Barcelona.
Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints…
Publicacions des Born
Historiografia catalana
Revista cultural bianual, editada pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca des de l’any 1996 i coordinada per Pau Gener.
El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…
Les estereàcies
Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies…
carrascar
Geobotànica
Variant continental de l’alzinar, pròpia d’indrets d’estiu calorós i sec i d’hivern fred, dominat per l’alzina carrasca i algun pi blanc, amb l’estrat arbustiu representat per roja, lligabosc, coscoll, aladern, gatosa i càdec, entre d’altres.
baronia de Mur
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.
Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors
Llobera
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat al NE del poble d’Alinyà, a 1 000 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Perles, al camí de Gordiet, que porta a l’Alzina i a la vall de la Vansa.
col·legiata de Mur

Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…
el Montseny

Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
bosc

Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina