Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
François-Joseph Fétis
Música
Musicòleg, professor i compositor belga.
Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…
Ribera de Cardós
Ribera de Cardós
© Xevi Varela
Vila, i cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) situada a 898 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la desembocadura de la ribera d’Estaon.
El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…
catedral de Solsona
La catedral de Solsona
© Fototeca.cat
Església
Antiga església del monestir de Solsona (Solsonès), erigida en catedral el 1593 en crear-se el nou bisbat de Solsona.
Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163 Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis la part superior fou renovada al segle XVI El claustre…
Serrabona
L’antic priorat de Serrabona
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona), situat al municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), que centra actualment l’antic poble de Serrabona.
Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…
la Pobla de Farnals
L’església de la Pobla de Farnals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca, que s’allarga d’W a E fins a la mar, on té un petit sector de platja baixa canviada en part per la construcció d’un port esportiu.
El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment, el 40% de…
planar
Electrònica i informàtica
Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats, consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
A les zones on hi ha d’haver difusió d’alguna substància dopadora, la capa de sílice ha d’ésser sotmesa a un procés semblant al del fotogravat, per tal de formar-hi les obertures per on es difondran les impureses Aquest procés consisteix a recobrir l’oblia amb una pellícula uniforme d’emulsió fotosensible Després hom dibuixa generalment amb l’ajut d’un ordinador una representació ampliada en què figura la localització de les obertures per on cal eliminar la sílice Aleshores hom fotografia aquest dibuix repetidament fins a reduir-lo a la mida natural Aquest negatiu és collocat com…
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al segle VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la…
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal
© Fototeca.cat
Biologia
Històleg aragonès.
Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba 1874, en plena revolta contra la metròpolis En examinar-se de doctorat a Madrid 1877, tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València 1883, i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una tasca…
Casa forta de Vinyoles (Cava)
Art romànic
Situació Formant part del mas actual hi ha un sector amb fileres de pedra ben treballada, que donen testimoni de la seva antiguitat ECSA - V Hurtado Just abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, quan el sender que puja des de Can Neguí desemboca en el prat anomenat de “la Mura”, es troba la masia actual de Vinyoles construïda aprofitant les restes del que fou una casa forta Mapa 35-10216 Situació 31TCG849888 Història No es té cap notícia documental pel que fa a l’època considerada sobre aquesta casa forta de Vinyoles Casa El mas de Vinyoles és avui dia un conjunt de…
Sant Andreu de Miralles (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn L Prat Situació A la part més septentrional del municipi de Pinós hi ha la contrada de Miralles, amb un gran casal fortificat, i, no gaire lluny, la capella romànica de Sant Andreu de Miralles, actualment sense culte Mapa 330M781 Situació 31TCG837365 Per arribar-hi, cal situar-se a la carretera que va de l’hostal del Boix a Cardona Després d’haver passat la població de Su, aproximadament al punt quilomètric 13,800, cal agafar una pista a mà dreta, bastant fressada Al punt quilomètric 1,900 hi ha un trencant a mà dreta que, amb 400 m més,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina