Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
Pavel Josep Safarik
Lingüística i sociolingüística
Filòleg eslovac.
Director i professor del Gymnasium de Novi Sad i, posteriorment, bibliotecari de la Universitat de Praga, és considerat un dels pares de l’eslavística La seva obra principal és Slovanské starotžitnosti ‘L’antiguitat eslava’, 1836-37, estudi sobre els orígens de la cultura eslava Cal esmentar, també, Geschichte der slavischen Sprache und Literatur nach allen Mundarten ‘Història de la literatura i la llengua eslaves segons tots els dialectes’, 1826 i Geschichte der südslawischen Literatur ‘Història de la literatura sud-eslava’ 1864 Publicà també alguns reculls de poemes, entre els quals…
Espanya

Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…
colònia fenícia i grega
Història
A l’antiguitat fenícia i grega, establiment de caràcter fonamentalment comercial fundat com a base d’intercanvi.
Ja a l’edat del bronze, els fenicis iniciaren l’establiment de colònies comercials a l’àrea mediterrània, especialment a la costa africana i a la de la península Ibèrica El mateix esperit comercial fou mantingut per la colonització grega, provocada en gran part pels excedents de població de la seva zona d’origen en relació amb la seva capacitat de producció de subsistències Fundaren, entre d’altres, les colònies de Massàlia i Empòrion a la Mediterrània occidental, Naxos a Sicília, Tàrent a la península Itàlica Crearen també colònies importants a l’Àsia Menor i al nord d’Àfrica
generós | generosa
Història
Tractament donat a un membre de l’estament militar per a indicar l’antiguitat del seu llinatge.
Míkonos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània
Trianon

Petit Trianon
© Fototeca.cat-Corel
Palau
Nom de dos petits palaus construïts als jardins de Versalles.
Per encàrrec de Lluís XIV, JHardouin-Mansart edificà un palau, anomenat Gran Trianon 1686-87, format per dos cossos que formen hemicicle i s’uneixen per un peristil els jardins són obra de JLe Vau i ALe Nôtre En un bosquet proper, Lluís XV féu construir per AJGabriel un palau més petit, anomenat Petit Trianon 1762-66, obra d’una gran elegància i característica del retorn a l’antiguitat de la segona meitat del s XVIII Fou habitat per Maria Antonieta, que el féu envoltar d’un jardí a l’anglesa Hom ha donat també el nom de trianon als pavellons de jardí fets a imitació dels de…
Lícia
Història
Antiga regió del SW de l’Àsia Menor, compresa entre els actuals golfs de Fethiye i d’Antalya.
Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb la Pamfília 43…
Apollon Nikolajevič Majkov
Literatura
Poeta rus.
Viatjà per Grècia i per Itàlia i exaltà l’antiguitat i els ideals humanistes Interessat per la Rússia antiga i el seu folklore, traduí Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de les hosts d’Igor’, 1886 Acostat al naturalisme, intimista, paisatgístic i amant de la natura —creació divina—, considerà la poesia com una necessitat espiritual de la humanitat Obres Očerki Roma ‘Esbossos de Roma’, 1847, Dve sud’by ‘Dos destins’, 1845, Mašen'ka 1846, Neapolitanskij al’bom ‘Àlbum napolità’, 1858, Novogrečeskije pesni ‘Cançons de la nova Grècia’, 1858, Savonarola 1851, Tre smerti ‘Tres morts’, 1857, Smert'Ljucia ‘…
Catilinàries
Història
Conjunt de quatre discursos llatins pronunciats (63 aC) per Marc Tul·li Ciceró, aleshores cònsol de Roma, contra Luci Sergi Catilina, que conspirava contra la república, amb complicitats o benevolences molt poderoses (Cras, Cèsar, etc).
Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades el 60 aC i figuren entre…
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i russos al començament dels s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina