Resultats de la cerca

De petit rebé ensenyaments musicals de la seva mare i aprengué a tocar la viola, el clavicèmbal i el koto Amplià la seva formació a les universitats de Califòrnia i Estatal de San Francisco, on rebé classes de direcció orquestral Els anys setanta començà la seva carrera com a director i el 1978 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Berkeley, càrrec que exercí durant tres dècades, fins el 2009 També fou assistent de S Ozawa a París A la capital francesa fou principal director convidat de l’Ensemble InterContemporain, i també ho ha estat de l’Orquestra Simfònica de…

Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953 Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló, i també en ceràmica Són molt característics els seus plafons a base de formes…

Llicenciat a Barcelona el 1936, tingué com a mestres Manuel Corachan, Josep Trueta i Joaquim Trias, entre d’altres En començar la Guerra Civil, s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà Tinent de sanitat, fou destinat al front d’Aragó i a l’Institut Pere Mata de Reus, on aprengué la tècnica de l’enguixat de Bohler que més endavant li serviria en les seves aportacions en traumatologia Després d’exiliar-se a Mèxic 1939, el 1941 anà als Estats Units, on estudià ortopèdia a l’Hospital Universitari d’Iowa, institució on dugué a terme tota la seva carrera científica i…

Nascut a la comunitat gitana del barri de Gràcia, en la seva infantesa i joventut aprengué a cantar rumba catalana i boleros, i tingué com a mestre, entre d’altres, el seu oncle Antoni González, el Pescaílla , marit de Lola Flores A mitjan anys cinquanta començà a cantar professionalment amb el conjunt Ramon Evaristo y Orquesta Antillana Inicià aleshores una carrera d’èxit de cantant, i s’especialitzà sobretot en el bolero, gènere del qual es convertí en un dels principals intèrprets, amb un repertori de prop de tres-centes cançons, com ara Llévatela , Házmelo otra vez , Amor no…

Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de…

S'inicià com a bateria en un conjunt de la Wilberforce University El 1942, havent contret la tuberculosi, fou hospitalitzat durant uns mesos en un hospital, on aprengué d’un altre pacient els fonaments de la teoria musical Posteriorment, a Nova York s’uní al grup de joves músics que protagonitzaven la revolució del bop Després d’una segona hospitalització 1945-46, començà a madurar les pròpies concepcions musicals i compongué cubana be/cubana bop enregistrada per l’orquestra de Dizzy Gillespie el 1957, una de les primeres incursions del jazz en la música afrocubana, alhora que…

Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà…

Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La…

Fill d’emigrants polonesos a França, l’any 1935 retornà a Polònia, d’on fou deportat amb la seva família a Alemanya l’any 1940 Novament a França després de l’alliberament, el 1946 retornà a Polònia De la segona meitat dels anys quaranta fins a mitjan anys cinquanta aprengué la tècnica de la litografia i estudià art i disseny a Łódź i belles arts a Varsòvia L’any 1957 viatjà a París, i entre el 1959 i el 1963 féu una sèrie de pintures monocromes en blanc El 1965 començà OPAŁKA 1965/1-∞, l’obra a la qual es dedicà pocs anys més tard exclusivament, consistent en una sèrie de teles de dimensions…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La…