Resultats de la cerca
Es mostren 3568 resultats
Antonio Sant’Elia
Arquitectura
Arquitecte italià.
Influït per OWagner, participà en la primera exposició del grup Nuove Tendenze 1914 amb el projecte de la Città Nuova, i llançà l’anomenat “manifest futurista” per l’arquitectura, a la qual incorporà l’esperit revolucionari dels moviments avantguardistes S'hi estableix que els canvis envers una nova arquitectura no s’han de fer tan sols considerant l’interès econòmic i pràctic, sinó que, bàsicament, han d’ésser canvis espirituals o, almenys, psicològics Això, unit a l’exaltació dels mitjans artificiosos de la societat de consum, donà per resultat el projecte de la…
Josep-Antoni Acebillo i Marín
Arquitectura
Arquitecte i gestor.
Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1974, i es llicencià en història de l’art el 1976 Fou professor de projectes arquitectònics a l’ETSAB 1975-2001, i impartí cursos a la ILAUD d’Urbino Itàlia, a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Yale EUA i a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard Anglaterra Des del 2001, és professor i director de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Suïssa, cantó italià, Mendrisio Ha estat director de Projectes Urbans de l’ajuntament de…
José Rafael Moneo Vallés

Rafael Moneo
Universidad de Navarra
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’…
,
Elies Torres i Tur
Arquitectura
Arquitecte i paisatgista.
Professor del 1969 al 2014 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on el 1968 obtingué el títol i el 1993 el doctorat, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes, com ara la University of California Los Angeles i Harvard Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera 1980 Associat des del 1968 amb Josep Antoni Martínez i Lapeña , la seva obra és una de les més reconegudes internacionalment sorgida en l’àmbit dels Països Catalans i comprèn des d’edificis…
valor
Art
Terme de la crítica d’art usat per a parlar dels caràcters constitutius de l’estil.
Ha d’anar acompanyat d’un adjectiu així, hom parla de valors lineals, lumínics, tonals, decoratius, espacials, etc Els valors pictòrics d’una arquitectura o d’una escultura són els efectes d’ombra i llum que caracteritzen normalment la pintura els valors plàstics no es refereixen sols a l’escultura i l’arquitectura, sinó també a la pintura quan presenta efectes de relleu
emulació
Electrònica i informàtica
Imitació del comportament d’una unitat funcional per part d’una altra, de tal manera que a l’usuari li és difícil distingir si està treballant amb la unitat funcional emulada o bé amb l’emuladora.
Les emulacions més típiques són les basades únicament en programari i potser un dels usos més habituals i coneguts és l’execució, sobre una arquitectura, del sistema operatiu o del gestor de finestres corresponent a una arquitectura diferent D’aquesta manera, per exemple, es pot utilitzar un PC com si fos un terminal d’una màquina UNIX s’emula el sistema operatiu UNIX
Annibale Fiocchi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou director del departament d’arquitectura de la societat Olivetti 1947-54, per a la qual construí habitatges, oficines i tallers La seva obra més significativa és la central de l’empresa a Milà 1954 Posteriorment s’independitzà, bé que mantingué la seva especialització en arquitectura industrial L’any 1960 projectà la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra
Fèlix Cardellach i Alivés
Arquitectura
Enginyer industrial i arquitecte.
Professor fundador de l’Escola dels Bells Oficis de la Mancomunitat 1915 Catedràtic a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial S'especialitzà en la construcció d’ascensors És autor de Filosofía de las estructuras 1911, Las formas artísticas en la arquitectura técnica 1912, Leyes iconográficas de la línea y de la luz 1913
Josep Francesc Ràfols i Fontanals
Arquitectura
Pintura
Tractadista d’art, arquitecte i pintor.
Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…
, ,
George Alexander Kubler
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Professor de la Yale University 1938-83 Especialitzat en arquitectura moderna espanyola, publicà Arquitectura de los siglos XVII y XVIII Ars Hispaniae , 1957 —amb Martin SSoria—, Art and Architecture in Spain and Portugal and their American Dominions, 1500-1800 1959 i Building the Escorial 1982 També estudià l’art precolombí The Art and Architecture of Ancient America 1962 i Studies in Classic Maya Iconography 1962
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina