Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
Svalbard
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic sota sobirania noruega.
Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes…
Les FARC es converteixen en partit polític
La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que ha protagonitzat un conflicte armat al país durant més de cinquanta anys, acorda convertir-se en partit polític El nom elegit conserva l’acrònim, FARC, però ara respon a Força Alternativa Revolucionària del Comú El líder màxim del nou partit continua sent l’antic cap guerriller Rodrigo Londoño, Timochenko Els acords de pau del 2016 signats amb el Govern preveuen deu càrrecs al Congrés per a les FARC, que el 10 de novembre s’hi inscriuen com a partit polític per a participar en les eleccions del 2018 D’altra banda, el 4 de…
refracció astronòmica
Astronomia
Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.
Aquest fenomen és degut al fet que els raigs lluminosos que travessen l’atmosfera troben en llur camí regions de distintes densitats i per tant són refractats quan passen de l’una a l’altra Així resulta que la posició que hom veu que ocupa un astre al firmament no és la real, sinó que és lleugerament desplaçada, pel fet que els raigs lluminosos que arriben no ho fan en línia recta, sinó que en travessar l’atmosfera són desviats de llur camí per les refraccions successives Atès que la distribució precisa de densitats a l’atmosfera en un moment determinat és desconeguda, és…
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu…
memòria de forma
Tecnologia
Propietat d’uns certs aliatges, sotmesos a un procés de deformació, de recobrar la forma inicial quan són escalfats.
Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de treball que…
massa d’aigua
Geografia
Porció important d’aigua marina que en un diagrama T-S quedaria representada per una línia.
De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la superfície,…
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…
Ana Teberosky Coronado
Educació
Psicòloga argentina.
Catedràtica de la Universitat de Barcelona, investigadora a l’Institut Municipal d’Educació IMEB i a l’Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació IMIPAE de Barcelona Conjuntament amb Emilia Ferreiro, representa un exponent del constructivisme aplicat a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura Deixebles i seguidores de Piaget, arriben a la mateixa conclusió que Vigotskij la importància de la creació en els infants d’hipòtesis sobre el contingut de la lectura com a pas previ a tot ensenyament de la lectura i l’escriptura Les etapes descobertes en el desenvolupament…
trogloditisme
trogloditisme Habitatges de la vall de Förema, a Turquia
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana aproximadament La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina