Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
acròpolis

L’Acròpolis d’Atenes
Ava Babili (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Història
A les ciutats gregues antigues, part alta, sovint damunt un turó on havia estat edificada la ciutat d’època micènica, i que servia, sobretot, com a lloc de defensa en moments de perill i com a centre de cultes religiosos i cívics.
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
marquesat de Randazzo
Història
Títol feudal concedit a Sicília (primer títol de marquès en aquest regne) el 1337 a Joan de Sicília, comte de Minacci (o Minceo), dit també Joan de Randazzo, i que fou sobirà dels ducats catalans de Grècia amb el nom de Joan II d'Atenes
.
El succeí el seu fill el duc Frederic I d'Atenes
Diplomatari de l’Orient Català
Historiografia catalana
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria recollits per Antoni Rubió i Lluch.
Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els arxius de…
consell dels Trenta
Història
En la tradició política i històrica antiga, nom donat a la comissió de trenta ciutadans oligarques (anomenats també els Trenta
i els Trenta Tirans
) instituïda a Atenes després de la derrota d’aquesta ciutat estat davant els espartans (404 aC).
Comandats, sobretot, per Críties l’oncle de Plató i Teramenes, els Trenta es feren tristament famosos per les seves persecucions ferotges dels partidaris de la democràcia i també per les venjances comeses contra llurs enemics personals, amb l’ajut de la guarnició espartana d’Atenes Després d’un any de domini, foren abatuts en una revolta, en la qual participà decisivament Trasibul
Cleó
Història
Demagog atenès.
A la mort de Pèricles dirigí la lluita contra Esparta durant la guerra del Peloponès Reprimí la rebellió de Mitilene 428-427 aC Conquerida Amfípolis per l’espartà Bràsides, Cleó, nomenat estrateg, intentà de recuperar-la, però morí al camp de batalla
Brigos
Arts decoratives
Ceramista atenès.
Treballà entre el 500 i el 470 aC El seu nom és conegut perquè signava els vasos El principal pintor que els decorava, de nom desconegut, és anomenat pintor de Brigos i és el millor representant de l’estil sever en la ceràmica de figures roges
batalla del Cefís
Història
Militar
Combat que tingué lloc a les vores del riu Cefís, a la plana de Beòcia, el 13 de març de 1311, entre els almogàvers de la companyia catalana i l’exèrcit de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes.
Els catalans desviaren les aigües del riu i el convertiren, així, en aiguamoll La cavalleria francesa restà encallada en el fang i fou totalment anihilada per la infanteria catalana, reforçada per 500 catalans mercenaris de Brienne que es negaren a lluitar a favor dels francesos Hi moriren Gualter de Brienne i la majoria dels seus cavallers el botí aplegat pels almogàvers fou considerable, i l’endemà elegiren com a capità Roger Desllor La batalla representà la fi de la vida errant de la companyia catalana i el seu establiment al ducat d’Atenes
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el…
Delfos
El pòrtic del tresor d’Atenes, al temple d’Apol·lo, a Delfos
© B. Llebaria
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Grècia, a la Fòcida, al vessant meridional del mont Parnàs.
Famosa pel santuari d’Apollo, era centre d’una important amfictionia i seu de l’oracle capital del món grec, l’origen del qual data de l’època micènica, que —segons una tradició de l’època arcaica— hi havia un santuari guardat per la serp Pitó Apollo la matà i s’emparà del santuari L’oracle funcionà des del sVII aC fins al s IV dC A partir del 582 aC cada quatre anys s’hi celebraven els jocs pitis Durant les guerres sagrades, Delfos defensà la seva autonomia enfront dels seus veïns i, tot i que fou saquejada pels foceus 355 aC, se salvà de les invasions perses Posteriorment decaigué com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina