Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
sant | santa
Cristianisme
Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor.
Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte…
Sant Crist
Crist en la Creu, representació pictòrica que feu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) del tema de la Crucifixió
© Corel Professional Photos
Representació de Jesucrist clavat en creu.
Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu Sovint hom anomena també Crist qualsevol imatge jacent o triomfant de Jesús Les primeres representacions del Crist en creu són del segle V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del…
música d’Atenes
Música
Música desenvolupada a Atenes.
A l’antiguitat fou una de les ciutats estat més importants del Peloponès i de la cultura grega clàssica, en la qual la música tenia un paper important Va ser objecte de l’atenció de grans pensadors, els quals en van deixar un notable corpus teòric que ha arribat fins a l’època actual, el més antic dels quals data del segle IV aC Després de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, Grècia es mantingué tan estretament lligada a Bizanci, que la música grega de l’època quedà inclosa dins l’anomenada música bizantina A partir de la caiguda de l’imperi Bizantí en mans otomanes, el 1453…
música de Palestina
Música
Música desenvolupada a Palestina, regió històrica de la costa mediterrània de l’Orient Mitjà, que inclou l’actual estat d’Israel i la Palestina autònoma de Gaza i Cisjordània.
Bressol del judaisme i del cristianisme, patí nombroses invasions durant l’antiguitat, sobretot de cananeus i semites, i després caigué successivament sota les dominacions romana, bizantina, islàmica i otomana 1517-1917 Des del principi dels anys vint del segle XX, els britànics administraren la regió La proclamació de l’Estat d’Israel el 1948 tingué com a conseqüència l’èxode i el desplaçament de molts palestins als països àrabs veïns, sobretot cap a Jordània La música dels palestins comparteix moltes característiques amb les altres músiques dels països àrabs de l’Orient Mitjà,…
iconòstasi
Arquitectura
Cristianisme
Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.
Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov
prokimen
Música
En la litúrgia bizantina, cant que precedeix una lectura de l’Antic o del Nou Testament i que consisteix en uns versets de salm, un dels quals serveix de tornada.
En grec rep el nom de prokeímenon Equival al gradual de la litúrgia romana
hirmós
Música
En la música litúrgica bizantina, tropari segons el model del qual (és a dir, segons el seu ritme i la seva melodia) són compostos tota una sèrie de troparis nous.
Totes les odes oda del cànon estan encapçalades per un hirmós , el ritme i la melodia del qual determinen la composició i el cant de tots els troparis de l’oda L’hirmologi és el llibre que recull tots els hirmoi
Joan
Mare de Déu amb l’Infant i sant Joan, dibuix realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Profeta, anomenat també el Precursor.
Visqué austerament als deserts de Judea, on predicava al poble la conversió, per preparar-lo al judici del Regne de Déu Segons Lluc, Joan, nascut poc temps abans que Jesús, començà a predicar l’any 27 o 28 dC La seva predicació, que degué durar només un any o dos, féu un impacte gran en el poble El bany en l’aigua del Jordà, acompanyat d’una confessió dels pecats, era signe del perdó i compromís de vida nova Ensenyava a la gent a compartir el menjar i el vestit amb els més necessitats i acollia benignament persones de mala reputació, com publicans i soldats Jesús i…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
Macedònia
Regió
Regió de la península Balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina