Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
tub de Pitot

Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és…
ball pla
Dansa i ball
Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, on fou molt estesa, sobretot durant el s XIX, i on ha deixat testimoniatges des del s XVII.
Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el…
Mosa
Riu
Riu del nord d’Europa, tributari de la mar del Nord (950 km).
Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països Baixos, on rega el…
població d’estels
Astronomia
Classe d’estels els components de la qual tenen semblants l’espectre, la composició química, la velocitat radial, l’edat i la localització a l’interior de la Galàxia.
La noció de població d’estels fou introduïda per WBaade, que arribà a la conclusió que existeixen dos tipus de poblacions la població I i la població II Els estels de la població I són els més abundants als braços espirals de la Galàxia i a les proximitats del pla galàctic són els estels típics dels cúmuls oberts cúmul d’estels i de les proximitats del Sol, llur composició química conté una proporció d’oxigen, de carbó i de metalls que és deu vegades més gran que la dels estels de la població II, i són estels joves o en procés de formació Els estels de la població II són…
creu

Heràldica
Peça fonamental que resulta de la unió del pal i la faixa.
Per distingir-la de les altres formes de creu hom l’anomena creu plena quan els seus quatre extrems toquen les vores de l’escut, i creu abscissa si no les toquen Hom diu que estan en creu o posats 1, 3, 1, els objectes collocats en la direcció pròpia de la creu, i passats en creu els dos objectes allargats, l’un en pal i l’altre en faixa, collocats l’un damunt l’altre Principals tipus de creus heràldiques cèltica constantiniana d’avellanes de Calatrava de Caravaca de cinc braços de Comenge “ametlles pelades” de Danebrog de dotze puntes de la Resurrecció del Calvari de les…
autotomia
Zoologia
Fenomen d’autoamputació d’una part del cos, un apèndix generalment, presentat per alguns animals.
Sovint és un mecanisme de defensa quan una part del cos és excitada en ésser agafada per un predador, per exemple, es desencadena una resposta reflexa que provoca una contracció muscular forta, la qual comporta la despresa de la part excitada a partir d’una regió anatòmica d’especial constitució que fa possible aquest capteniment esquelet notablement feble, vasos sanguinis proveïts d’esfínters per tal d’evitar hemorràgies, etc La part del cos que es desprèn per autotomia sovint és regenerada en algunes espècies, l’autotomia d’un òrgan només es pot produir una vegada, ja que la regeneració…
dengue
Patologia humana
Infecció vírica en principi benigna produïda per virus del gènere Flavivirus i transmesa pel mosquit Aedes aegypti.
És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El dengue greu anteriorment anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de…
Hermes
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Mercuri, fill de Zeus i de Maia.
Nascut al mont Cilè, a l’Arcàdia, mostrà tot seguit una precocitat extraordinària Amb la closca d’una tortuga construí la primera lira i robà el ramat d’Apollo Aquest n'exigí el retorn, però finalment li cedí el bestiar en canvi de la lira Així, Hermes esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que donà novament a Apollo com a contrapartida rebé el caduceu i unes lliçons de l’art endevinatòria Zeus el nomenà el seu herald i el prengué al seu servei Fou considerat el déu del comerç, protector dels qui fan camí, i tingué moltes estàtues, on apareixia el seu bust sovint amb els…
Santa Magdalena del Pont d’Armentera
Art romànic
El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar major,…
palanca

A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina