Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
hivernacle
Vista de l’hivernacle de l’estació d’Atocha (Madrid)
© Lluís Prats
Agronomia
Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.
La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…
Santa Maria d’Espasens (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Algun defecte constructiu molt antic devia obligar a reforçar amb contraforts els murs de la capella, que posteriorment va ser restaurada i novament reforçada J Moner L’església de Santa Maria, dita popularment de Santa Caterina, es troba al sector occidental del terme de Fontcoberta, prop del poble d’Espasens Mapa L39-12296 Situació 31TDG867639 Per anar-hi des de Banyoles cal agafar la carretera que mena a Bàscara, i a 1 km abans d’arribar a Vilavenut, s’ha de trencar per un camí en direcció nord, que mena al mas Ginebreda El temple és a 50 m d’aquest casal APF Història L’única…
Prevenció d’infeccions: la higiene
La pràctica d’exercici físic pot afavorir el desenvolupament de nombrosos processos de tipus infecciós si no es duen a terme una sèrie de mesures higièniques elementals Moltes d’aquestes infeccions poder ésser considerades banals tanmateix, sovint provoquen molèsties que entorpeixen el ritme d’un entrenament progressiu o fins i tot obliguen a la seva interrupció Entre les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament d’infeccions en relació amb la pràctica d’exercici físic, destaquen la sudoració profusa i la consegüent humitat de la pell, que predisposa a la proliferació de fongs i de…
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…
coulant
Pastisseria
Pastís petit, amb consistència de bescuit per fora i l’interior de xocolata desfeta, que s’elabora amb sucre, mantega, xocolata, farina i ous, i que se serveix calent.
àcid wolfràmic
Química
Denominació no sistemàtica del triòxid de tungstè monohidratat (WO 3 ·
H 2
O), que hom obté per tractament amb àcid sulfúric calent del wolframat sòdic (Na 2
WO 4
).
Es presenta en forma de pólvores grogues, insolubles en aigua i solubles en àlcalis És emprat com a mordent i com a intermedi en la preparació del tungstè metàllic
rostir
Coure (un aliment, especialment carn) a foc viu, en un ast, o en aire calent, en un forn, a vegades untant-lo amb greix o vessant-hi oli al damunt.
forja
Tecnologia
Procediment de conformació de metalls que consisteix a variar la forma d’una peça metàl·lica per compressió, en calent, entre dues superfícies dures, l’una fixa i l’altra mòbil.
La deformació plàstica del metall és possible per l’existència de dislocacions en l’estructura cristallina La forja modifica l’estructura del metall deformant-ne i fraccionant-ne els cristalls, i produeix, així, una millora en el conjunt de les seves característiques mecàniques, sobretot pel que fa a la resistència a la corrosió La forja és el sistema més antic de conformació de metalls En la farga catalana hom forjava el masser per tal de formar els lingots, per mitjà del mall i l’ enclusa El mall, martell de grans dimensions, era mogut per una roda hidràulica que feia girar un arbre, el…
bany
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…