La pràctica d’exercici físic pot afavorir el desenvolupament de nombrosos processos de tipus infecciós si no es duen a terme una sèrie de mesures higièniques elementals. Moltes d’aquestes infeccions poder ésser considerades banals; tanmateix, sovint provoquen molèsties que entorpeixen el ritme d’un entrenament progressiu o fins i tot obliguen a la seva interrupció.
Entre les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament d’infeccions en relació amb la pràctica d’exercici físic, destaquen la sudoració profusa i la consegüent humitat de la pell, que predisposa a la proliferació de fongs i de bacteris; el contacte directe amb la brutícia i la pols del terra, ric en microorganismes; i la proximitat o el contacte indirecte, mitjançant l’ús compartit de tovalloles o altres estris, amb subjectes portadors de gèrmens.
Els processos infecciosos més comuns són micosis superficials o infeccions cutànies provocades per fongs, sobretot en la pell dels peus, com ara peu d’atleta; infeccions bacterianes en la pell de qualsevol zona corporal, com ara furóncols; i diverses malalties infeccioses habitualment poc greus, com ara refredat comú o grip. La prevenció d’aquests processos infecciosos consisteix bàsicament a portar a la pràctica una sèrie de normes higièniques destinades tant a disminuir la possibilitat de contagi com la de la proliferació dels microorganismes un cop esdevinguda la infecció.
Una de les normes higièniques bàsiques és portar una indumentària adequada a les condicions climàtiques. És especialment important que la roba que està en contacte directe amb el cos, com ara els mitjons, la samarreta i la roba interior, sigui de material absorbent, com el cotó, per tal d’evitar l’acumulació de suor. D’altra banda, cal rentar aquestes peces de roba després que han estat utilitzades en una sessió d’entrenament o activitat esportiva, de manera que en cada ocasió s’utilitzi roba neta.
Una altra norma higiènica important consisteix a emprar sempre algun tipus de calçat quan se circula per espais d’ús comú, és a dir, no anar mai descalç, especialment si el terra està humit, com s’esdevé en els vestuaris i dutxes, ja que és en aquests llocs on es produeix una major proliferació de fongs. Així mateix, per tal de prevenir les micosis superficials és aconsellable que no es comparteixin tovalloles i altres estris d’ús personal, i eixugar-se acuradament la pell, particularment els espais entre els dits dels peus, després de dutxar-se. Per a incrementar la protecció contra els fongs es poden fer servir pólvores específiques després d’eixugar-se.
Finalment, la neteja personal de tot el cos, amb aigua i sabó abundants, després de l’exercici físic, és molt important per a prevenir el desenvolupament de processos infecciosos. Després de l’exercici físic, el cos es troba calent i convé relaxar-lo, refrescar-lo i eliminar-ne la suor per mitjà d’una dutxa. Tanmateix, l’aigua no ha d’estar massa calenta, ja que així el cos no es refrescaria, ni tampoc massa freda, perquè en aquest cas els vasos sanguinis superficials es contraurien de manera reflexa i, paradoxalment, el cos no podria desprendre’s de la calor excessiva. L’ideal és que al començament l’aigua estigui tèbia i que, a poc a poc, se’n vagi disminuint la temperatura.