Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
A. R. Penck
Art
Pseudònim de l’artista alemany Ralf Winkler.
En la seva joventut formà part de grups artístics radicals, motiu pel qual li fou vetat l’ingrés en escoles oficials de l’antiga República Democràtica Alemanya, i hagué de guanyar-se la vida amb oficis diversos, que compaginà amb la pràctica artística Amb motiu de la seva candidatura al sindicat d’artistes que també li fou refusada adoptà el pseudònim d’A R Penck 1966, que utilitzà juntament amb d’altres Vigilat i perseguit per la STASI, les seves obres foren confiscades i destruïdes, sobretot des del 1975, quan guanyà el premi Will Grohmann de l’Acadèmia d’Art de Berlín…
Joan de Prades i de Foix
Història
Tercer comte de Prades i baró d’Entença.
Segon fill del comte Pere d’Empúries i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla , però no consentí…
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…
Jordi Sànchez i Picanyol

Jordi Sànchez i Picanyol
© CCMA
Política
Activista cívic, cultural i polític.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, el 1996 fou becari del programa de la German Marshall Fund dels Estats Units Ha exercit la docència en diverses universitats, entre d’altres la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya Director adjunt 1996 i director 2001 de la Fundació Jaume Bofill , des d’aquesta institució impulsà estudis i propostes sobre polítiques d’educació i immigració a Catalunya, àmbits en els quals participà en la coordinació i elaboració dels pactes nacionals per a l’educació…
Xavier Domènech i Sampere
Política
Dret
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…
Unión del Pueblo Navarro
Política
Partit polític fundat el 1979 amb la voluntat de defensar els drets històrics de Navarra.
Inspirat en els valors democratacristians, el partit s’erigí des dels inicis com la principal força de centredreta de Navarra Des del 1986 es presentà en les eleccions generals en coalició amb el PP, essent des d’aleshores la candidatura més votada a Navarra El 1991 signà el pacte foral de collaboració institucional i política amb el PP, mitjançant el qual la presència del PP a Navarra quedà en mans de la UPN aquesta dóna suport al PP en totes les institucions espanyoles en les quals ha obtingut entre 2 i 3 diputats al Congrés i europees Des d’aquest mateix any és la força més…
Edward Moore Kennedy

Edward Moore Kennedy
© Office of Senator Kennedy
Política
Polític demòcrata nord-americà, més conegut per Ted Kennedy
.
Fill de Joseph Patrick Kennedy i menor de nou germans entre els quals John Fitzgerald Kennedy i Robert Kennedy, després de servir a l’exèrcit a Europa, el 1956 es graduà en dret a la Universitat de Harvard El 1962 fou elegit senador demòcrata per Massachusetts, càrrec en el qual fou revalidat ininterrompudament fins a la fi de la seva carrera política Després dels assassinats dels seus germans John 1961 i Robert 1968, fou considerat el seu successor natural com a candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, però el 1969, arran d’un accident d’automòbil en el qual es veié involucrat…
Alberto Núñez Feijóo

Alberto Núñez Feijóo
© Partido Popular
Política
Polític gallec.
Llicenciat en dret, el 1985 s’incorporà a l’administració gallega, i el 1991 fou designat secretari general tècnic de la Conselleria de Sanitat En guanyar José María Aznar López les eleccions generals 1993, treballà al Ministeri de Sanitat sota les ordres de José Romay Beccaría Posteriorment passà a dirigir l’empresa pública de correus El 2003 substituí el conseller d’Obres Públiques Xosé Cuiña a l’administració gallega, i el 2004 fou nomenat vicepresident de la Xunta de Galicia Després del pacte electoral del PSOE-PSE i el BNG, el qual motivà que el Partido Popular passés a l’oposició i…
Josep Maria Fusté i Blanch

Josep Maria Fusté i Blanch
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip Fou cedit a l’Osasuna 1960-62, amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada A continuació ingressà al primer equip del Barça 1962-72, amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i una Finalíssima de Fires 1971 A més, disputà les finals de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969, després que en la semifinal d’aquest torneig marqués …
,
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Guillem Ramon III de Montcada) i Mequinensa i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada.
El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina