Resultats de la cerca
Es mostren 887 resultats
Polinèsia Francesa

L’illa de Tahaa
Adam Reeder (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori francès d’ultramar, format per un centenar d’illes i illots: Societat, Marqueses, Australs, Tuamotu, Gambier, Clipperton, que ocupen la major part de la Polinèsia Meridional.
La capital és Papeete , a Tahití Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical amb variacions latitudinals Població polinèsia sobretot maoris amb nombrosos mestissos i xinesos i francesos La palmera cocotera és el principal recurs, però hi ha altres conreus cotó, canya de sucre, cafè Pesca i ramaderia en algunes illes Produeixen copra, sucre, rom i objectes de nacre Exporten copra, vainilla Societat, nacre Tuamotu i Societat El Centre d’Expérimentation du Pacifique CEP, per a les experiències nuclears franceses, té polígons atòmics als atols de Fangataufa i Mururoa i ha…
Ahmadabad
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, a l’Índia, vora el riu Sabarmati.
Centre cultural i comercial de les planes semiàrides de Gujarāt sobre el camí de Bombai a Delhi, fou fundada el 1411 pel soldà Aḥmad Š'āh I La ciutat, voltada per una muralla amb 12 entrades, és dividida en barris pols habitats per castes i amb administració pròpia Comprèn tres suburbis industrials Asawa molineries d’oli, Soraspur filats de cotó i Daripur manufactures de cola Al costat de la indústria cotonera persisteix una producció artesanal ceràmica, cuir, joieria, catifes A les illes del riu es produeix canya de sucre, patates i melons Amb Bombai, és el segon centre…
Guadeloupe

Illa de Turks i Caicos
Nicolas Loison (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de les Petites Antilles, 600 km al N de la costa d’Amèrica del Sud, que constitueix un departament francès d’ultramar.
La capital és Basse-Terre L’illa de Guadeloupe és dividida en dues parts per un braç de mar Rivière Salée la Basse-Terre, de formació volcànica, i la Grande-Terre, de terrenys calcaris Hi ha conreus de canya de sucre i bananes i indústries sucreres i de destillació de rom El principal centre de comunicacions és Pointe-à-Pitre Descoberta per Cristòfor Colom 1493, fou ocupada pels francesos 1635 i explotada especialment per la Companyia de les Índies Occidentals, que implantà una economia sucrera, del cafè i cotonera, basada en l’esclavitud El 1946 es convertí en un departament d’…
doblet
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les dues solucions, generalment diferenciades, que coexisteixen en una llengua a partir d’un sol origen etimològic.
A les llengües romàniques es tracta normalment d’un mot hereditari i d’un posterior manlleu savi al llatí o al grec cathedra > càtedra i cadira De vegades pot haver-hi més de dues solucions hospitale > hospital, hostal i hotel També es pot tractar de dues evolucions dialectals distintes cana/canya De vegades els dos membres d’un doblet són homòfons i només s’ha produït una bifurcació semàntica el test psicològic, per exemple, manllevat a l’anglès, té el mateix origen del test català El doblet pot ésser sintàctic o fonètic, segons si l’alternança de les dues solucions depèn…
llima

Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima…
rec-rec
Música
Joguina sonora.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per mitja closca de nou escapçada per un dels extrems, i un fil de llana, fort i resistent, lligat a la part central amb diverses voltes Aquest fil, cargolat per fer pressió, sosté una petita pala llarga de fusta o de canya que, en ser pinçada per l’extrem obert de la closca, produeix un so intermitent que imita el grill Si bé és més conegut com a entreteniment i joguina infantil, sembla que antigament també havia estat utilitzat com a reclam de caça Els diversos noms que es donen a aquest petit sonador són…
Carles Front Barberà
Rem
Remer.
Fill de l’entrenador Bienvenido Front, formà part de l’equip de rem del CN Banyoles Sempre a la canya, es proclamà campió d’Espanya juvenil en quatre i vuit amb timoner 1990, 1991, i guanyà la medalla de bronze en embarcació de vuit al Campionat del Món juvenil de Banyoles 1991 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1991 Fou el participant més jove dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on competí en vuit amb timoner També formà part de la selecció espanyola als Jocs Mediterranis 1993 –dos amb timoner– i al Campionat del Món 1994 –vuit amb…
terç
Pesca
Penúltim tros d’una canya de pescar, començant a comptar pel més gruixut.
aspre
Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres o plantes enfiladisses.
La Catalunya atlàntica. 1738-1820
La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia alimentar, i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina