Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
barbotina
Història
Tècnica antiga de decoració ceràmica d’aplicació de relleus, geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces.
Coneguda des de l’època prehistòrica, és característica d’un tipus de ceràmica romana dels ss I i II dC, en la qual hom dibuixava en relleu fulles i flors d’argila fina, amb una tècnica semblant a les mànegues de pastisser Aquest tipus romà es troba sovint als Països Catalans, generalment importat d’Itàlia
rellotge carilló
Tecnologia
Rellotge de taula, paret o campanar, que a cada quart d’hora fa sonar una curta tonada sobre una bateria de campanes.
El nombre d’aquestes pot oscillar entre quatre i dotze, bé que n'hi pot haver de més La tonada més característica dels rellotges de carilló és la del Big-Ben de Londres, basada en una frase de l’ària “I know that may Redeemer liveth” de l’oratori El Messies de G F Händel
la Vela
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, la Màquina pneumàtica, el Centaure, la Quilla i la Popa.
Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo
repetició
Música
Represa d’un fragment musical, sigui d’una figura, d’un compàs, d’una frase, d’una secció o de la peça sencera.
La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d' abreviació , és…
poliradiculitis aguda
Patologia humana
Forma aguda, ràpidament progressiva, de poliradiculitis, caracteritzada per debilitat muscular i lleugera pèrdua de la sensibilitat que s’inicia sovint després d’un procés infecciós banal.
Hi ha disminució o abolició dels reflexos osteotendinosos, parestèsies i paràlisi flàccida En els casos més greus, poden ésser afectats els nervis cranials i la musculatura respiratòria Al líquid cefaloespinal hom troba, de manera característica, un augment de la concentració de proteïnes i una absència de cèllules dissociació albuminocitològica És anomenada també poliradiculoneuritis aguda i síndrome de Guillain-Barré
pare de l’Església
Sant Jeroni escrivint, dibuix que realitzà Antonio Pereda (1608-1678) de sant Jeroni, pare de l`'Església
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels escriptors de l’Església que excel·leixen per l’ortodòxia de la seva doctrina, per la santedat de vida, per l’aprovació de l’Església i per l’antiguitat.
Aquesta darrera característica fou interpretada diversament D’ençà del segle XVIII hom conclou l’època patrística amb Isidor de Sevilla, per a l’Occident, i amb Joan Damascè, per a l’Orient patrologia Els que gaudeixen de més autoritat són anomenats doctors El terme sovint inclou els pares apostòlics i els apologistes dels tres primers segles
formació
Geologia
Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada.
Té les característiques següents una composició litològica definida o una successió característica interstratificada, una separació litològica que hom pot observar des de les unitats situades per sobre i per sota d’aquesta, i la possibilitat de poder correlacionar diferents successions estratigràfiques Les formacions s’anomenen pels noms geogràfics de l’àrea on és típic el desenvolupament de la unitat
principi de vinilogia
Química
Principi formulat per Fuson l’any 1935, que estableix que, A i B essent dos àtoms no metàl·lics, o dos grups funcionals directament enllaçats, la intercalació entre ells d’una o més unitats viníliques —(CH=CH)n— manté qualitativament inalterada la interrelació d’efectes electrònics entre A i B.
Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—CH=CH n —B són anomenades sèries vinílogues , i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues
incurvàrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que hom ha dividit en quatre subfamílies: els prodòxids, els adèlids, els heliozèlids i els nominals.
Són microlepidòpters poc evolucionats, però amb morfologia completa i característica de l’ordre Les femelles tenen ovipositor agut i esclerificat, i les erugues són endòfites Els adèlids presenten antenes molt llargues fins a cinc o sis vegades la llargària de llur cos Tota la família aplega un mig miler d’espècies, un centenar de les quals són europees
herbívor

Herbívor (antílop saltador)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Dit de l’animal que només es nodreix d’aliments vegetals.
Molts insectes, la major part dels rosegadors i els mamífers ungulats són herbívors L’aparell digestiu dels herbívors presenta diferents adaptacions tipus especial de dentició, estructura particular de l’aparell bucal dels insectes, estómac dels remugants, flora intestinal característica, etc En una cadena alimentària, els herbívors constitueixen l’anella intermèdia entre els vegetals i els animals carnívors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina