Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
Miquel Duran i Portas
Química
Químic.
Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…
Equip Crònica
La família de Carles IV (múltiple), de l' Equip Crònica
© Fototeca.cat
Equip d’artistes valencià, integrat per Rafael Solbes (València 1942 — 1981), Manuel Valdés (València 1940) i, inicialment, per Joan Antoni Toledo.
Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge…
Joan Givanel i Mas
Història
Erudit especialitzat en cervantisme i en premsa catalana.
Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la universitat, i fou un destacat alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot, de la qual obra publicà 1907 una valuosa edició crítica Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, en féu el catàleg 1916-25 1941-47 La Institució Patxot li publicà 1931-37 la seva monumental Bibliografia Catalana -…
Saló de Maig
Exposició anual de Belles Arts fundada a Barcelona el 1956.
Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals 1953-65 fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat En foren presidents Emili Bosch i Roger 1957, Ramon Rogent 1958, Antoni Cumella 1959 i Santi Surós 1960-70 Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu Hi hagué dotze edicions 1957-70, que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’art nou…
fins
Gramàtica
Preposició.
Usos de fins Usos Exemples 1 Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a Anirem fins allà Hem d’arribar fins en aquella ermita Des de Mataró fins a Barcelona He llegit fins a la pàgina cinquanta Fins al dia 30 inclusivament Fins per Nadal Ha plogut fins ara No pararé fins a aconseguir-ho Compta fins a cent Van comprar fins a dos-cents cavalls 2 En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc, de fer alguna…
Nouvelle Vague
Cinematografia
Moviment cinematogràfic francès, nascut el 1958 com a reacció al cinema d’aquell moment, eminentment literari.
De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien…
Josep Miralles i Sbert

Josep Miralles, bisbe de Barcelona, camina entre altres clergues amb motiu d'un acte públic, a la plaça de Constitució, a Barcelona (1926-29)
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…
Perot de Vilanova i Perves
Cronologia
Història
Cronista.
Vida i obra Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants Hi parla de temes personals estudis, possessions i de notícies de la Barcelona de l’època de Felip II Dona una visió personal de les corts de 1563-64, a les quals assistí com a representant del braç militar, i on hi haguera friccions entre la monarquia i els representants de les…
,
25 d’abril
Història
Nom que rep la commemoració anual de la batalla d’Almansa com a símbol de reivindicació de les llibertats i de les institucions perdudes dels valencians.
Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola, Acció Cultural del País Valencià reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional…
Castell de Fontanet (Llanera de Solsonès)
Art romànic
En el període que va de l’any 1010 al 1035, s’experimentà un increment del patrimoni de l’Església d’Urgell, a causa de les nombroses donacions de fidels a Santa Maria de la Seu i a les compres realitzades pel bisbe sant Ermengol, nebot i successor del bisbe Salla, ambdós pertanyents a la família vescomtal de Conflent Les adquisicions tingueren lloc predominantment als comtats d’Urgell, Cerdanya i Berguedà, i tant les donacions com els tractes de compra i venda abastaren alous, esglésies i castells amb llurs termes i pertinences Entre les adquisicions hi ha la del castell de Fontanet El 17 de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina