Resultats de la cerca

Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004

Recorregué el país amb el seu “cinema-tren”, recollint una perspectiva lúcida i alhora irònica de la revolució socialista Scast’e ‘La felicitat’, 1934, Čudesnica ‘La nena dels miracles’, 1936, etc Romangué actiu fins els anys setanta

Debutà el 1949 i en pocs anys esdevingué un dels actors europeus més populars Actor flexible, representà encertadament personatges de diversos tipus en films dirigits per Antonioni, Visconti, Fellini, De Sica, etc El seu repertori és molt extens I soliti ignoti, La dolce vita 1960, La notte 1961, Divorzio all’italiana 1962, Otto e mezzo 1962, Casanova 70 1965, premi al Festival de Sant Sebastià, Lo straniero 1967, Dramma della gelosia 1970, premi al Festival de Canes, Roma 1973, La grande bouffe 1973, Ciao maschio 1977, Una giornata particolare 1977, La città delle donne 1979, La nuit de…

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Professor, des del 1951, de l’escola de cinematografia de Budapest El seu art es desplegà amb Ház a sziklák alatt ‘Casa al peu de les roques’, 1958 i Megszállottak ‘Els obsessionats’, 1961 Entre els directors de cinema hongaresos de la postguerra fou el primer a adoptar el llenguatge fílmic modern amb Elveszett paradicsom ‘El paradís perdut’, 1962, Az utolsó előtti ember ‘El penúltim home’, 1963, Olelkezo tekintetek ‘Una altra manera’, 1982, etc El seu film Szerelem ‘Amor’, 1971, rodat a base de contes de Tibor Déry, representa una fita en la història del cinema hongarès i guanyà…

Després de cursar psicologia a la Universitat de Belgrad, estudià realització a l’Acadèmia de Ràdio, Televisió i Cinematografia d’aquesta ciutat, i els anys cinquanta s’inicià en el cinema dirigint documentals Des del seu primer llargmetratge de ficció, Čovek nije tica ‘L’home no és un ocell’, 1965, el seu cinema es destacà per una combinació de crítica política i càrrega eròtica que li ocasionà problemes amb les autoritats Després de  Ljubavni slučaj ili tragedija službenice PTT ‘La tragèdia d’una treballadora de correus’, 1965, es veié forçat a l’exili després de rodar WR-Misterije…

Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito,…

Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar

Debutà amb Wong gok ka moon ‘As Tears Go By’, 1988 i es convertí en un director de culte a Occident quan el nord-americà Quentin Tarantino comprà els drets per a distribuir Chong qing sen lin ‘Chunkgking Express’, 1994 Posseïdor d’una sensual posada en escena i caracteritzat per la seva gran estilització visual i la seva narrativa no convencional, ha dirigit també, entre d’altres, Dung che sai duk ‘Cendres del temps’, 1994, Duo luo tian shi ‘Àngels caiguts’, 1995, Cheun gwong tsa sit ‘Happy Together’, 1997, guanyadora del premi al millor director al Festival de Canes, Fa yeung nin wa ‘…

Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges  Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992,  Zire darakhatan zeyton ‘A través de les…