Resultats de la cerca
Es mostren 1464 resultats
Honorable Prohomenia
Història del dret català
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns d’Anglesola, tant civils com criminals.
Les sentències eren inapellables El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici L’Honorable Prohomenia tenia per patrona la Mare de Déu del Roser Persistí fins al s XX
Iemen 2016
Estat
A la primavera es va complir el primer any de la intervenció de l’Aràbia Saudita en aquest país Amb el pretext de sufocar la rebellió dels houthis i de donar suport al president iemenita, els saudites van iniciar una campanya de bombardejos aeris amb l’ajuda d’una coalició àrab i el beneplàcit de les grans potències mundials i de l’ONU En el context de guerra, Al-Qaida va seguir conquerint territori, i el seu feu, on precisament els saudites tenen un vell projecte petrolier i d’on és originària la família d’Ossama bin Laden, no va ser atacat També l’Estat Islàmic va ser present en el…
bastó de comandament
Història
Bastó que serveix de distintiu de dignitat i autoritat.
De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals, generals,…
assemblea
Dret
Reunió de tots els components d’una societat, corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que en constitueix el màxim òrgan deliberant; sovint és anomenada junta
.
En les associacions civils culturals, esportives, etc i en altres entitats, les assemblees de socis poden ésser ordinàries o extraordinàries, per a tractar de les qüestions que, respectivament, fixin els estatuts de cada associació o entitat Generalment l' assemblea ordinària és convocada d’una manera periòdica, normalment cada any com a mínim, i decideix sobre la renovació dels càrrecs de la junta, aprovació de les activitats realitzades, rendició de comptes i pressupost l' assemblea extraordinària és convocada per decidir sobre qüestions excepcionals modificació d’estatuts,…
adquisició d’herència
Dret civil
Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.
Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…
Vuit professors de la Seu d’Urgell declaren sobre l’1-O
Vuit professors de l’escola Albert Vives de la Seu d’Urgell, entre els quals hi ha el director, declaren davant del jutjat de primera instància Els docents han estat denunciats per organitzar debats sobre el referèndum de l’1 d’octubre, en els quals, presumptament, s’incitava a l’odi contra Espanya Una denúncia semblant és cursada a Sant Andreu de la Barca el dia 26 per la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, que cita a declarar el director de l’IES El Palau i 12 professors per uns suposats comentaris sobre les càrregues policials de l’1-O que haurien violentat els fills de guàrdies…
idríssida
Història
Membre de la dinastia alida, de la branca hassanita, que regnà al Magrib del 789 al 974.
Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim Gannūn ibn …
operació Tempesta del Desert
Militar
Nom de l’operació militar en la guerra del Golf Pèrsic després de la invasió de Kuwait per l’Iraq de Saddam Ḥusayn el 2 d’agost de 1990.
Autoritzada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’operació es desenvolupà entre el 16 de gener i el 28 de febrer de 1991 Hi participaren 34 països, sota el lideratge dels EUA, amb un desplegament d’una força militar formada per més de 900000 soldats, dels qual 410000 eren nord-americans, comandats pel general també nord-americà H Norman Schwarzkopf La finalitat de la missió era obligar les forces iraquianes a abandonar l’ocupació de Kuwait, per aquesta raó les tropes de la coalició no ocuparen la capital, Bagdad, ni enderrocaren el règim de Saddam Ḥusayn El nombre de morts es…
Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones
Organització no governamental internacional fundada el 1992 amb l’objectiu d’aconseguir la il·legalització de la fabricació, l’ús i el tràfic de mines antipersones.
Promou també el desminatge i l’assistència als damnificats per aquestes armes Sota el lideratge de la Fundació de Veterans del Vietnam i de l’advocada Jody Williams , sorgí de la unió de sis organitzacions arran del fracàs de la convenció de Ginebra sobre armes convencionals 1980 Des de la seva fundació, s’hi han adherit més de 1000 organitzacions no governamentals El 1997 aconseguí que 122 estats signessin a Ottawa un tractat per a la prohibició de les mines antipersones, en vigor des del 1999 i al qual s’han anat adherint nous estats membres Al final de la dècada de 1990, hi havia 110…
Women’s Lib
Sociologia
Moviment feminista nord-americà feminisme
.
El nom és una abreviació de Women's Liberation ‘alliberament de les dones’ Participà de l’esperit contestatari dels anys del seu sorgiment i apogeu de la segona meitat dels anys seixanta a la segona dels anys setanta, de vegades amb posicions molt radicals Tendia a assimilar les seves reivindicacions amb les d’altres collectius negres, hippies , etc en el context de la lluita pels drets civils als EUA El moviment refusava els estereotips associats a la feminitat, així com el determinisme biològic, i alhora atribuïa la discriminació de la dona a factors socials i culturals, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina