Resultats de la cerca
Es mostren 4066 resultats
salomònida
Història
Nom donat a l’Occident a cadascun dels membres de la dinastia dels negus d’Etiòpia inaugurada per Yekuno Amlad (1270-85), que pretenien descendir de Salomó i de la reina de Sabà
.
La llegenda apareix per primera vegada al Kebra nagast ‘Glòria dels reis’ del s XIV, que els considera descendents de Menelik I, fill de Salomó i de la reina Makoda L’heràldica dels darrers negus ha consagrat la tradició
libido
Psicologia
Segons Freud, impuls fonamental i força creadora de l’energia vital que brolla de l’eros i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual, bé que no sempre correspon a l’efectiva capacitat sexual del subjecte, per tal com una exaltada libido pot acompanyar una impotència sexual.
La teoria de la libido considera el desenvolupament i les motivacions humanes com a manifestacions de l’evolució de l’impuls sexual Oposada a l’impuls de destrucció destrudo, la libido és condicionada per factors hormonals, psicològics i nerviosos
Alduí
Història
Rei dels longobards.
Ho era ja el 540 Justinià li cedí la Panònia, que havia conquerit, i el considerà federat a l’imperi Vencé els gèpides, i envià reforços al general bizantí Narsès per tal de sotmetre Itàlia a mans dels ostrogots
educació per al desenvolupament sostenible
Educació
Programes i pràctiques educatives que tenen per objecte desenvolupar les capacitats dels ciutadans per construir conjuntament un futur sostenible.
En l’ensenyament superior, es considera que tots els estudiants han de tenir una formació sòlida, aplicada als seus camps específics, sobre valors ambientals i de sostenibilitat, per tal que puguin orientar la seva futura tasca professional partint d’aquests ideals
Joan Antoni Raventós Soler
Espeleologia
Espeleòleg.
Membre de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha realitzat nombroses expedicions Fou director de l’Escola Catalana d’Espeleologia Se’l considera l’importador dels Jumar a Catalunya, els quals dugué dels Estats Units 1964
pubertat
Dret civil
Moment de la vida d’una persona física durant el qual, estant subjecte encara a la minoritat, ja pot intervenir en algun negoci jurídic (atorgament de testament) o en actuacions judicials (donar testimoniatge, ésser escoltat pel jutge, etc) i que les lleis fixen a 14 anys.
El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys El dret romà que primitivament preveia la inspectio corporis , ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics
Epístola moral a Fabio
Poema castellà del s XVII que l’erudició ha atribuït successivament a Francisco de Rioja, Rodrigo Caro i Francisco Medrano; Dámaso Alonso ha documentat la paternitat d’Andrés Fernández de Andrada.
Escrit en tercets encadenats, en un to equilibrat i reflexiu, convida a valorar l’home com a resultat de les seves pròpies obres i a considerar la caducitat dels béns terrenals Hom en considera fonts principals l' Eclesiastès , Horaci i Sèneca
Cratí
Teatre
Comediògraf grec.
En les seves obres desenvolupà nombrosos temes política, crítica literària, paròdia de mites, elements de faula, etc Entre els 21 títols que hom li coneix, mereixen d’ésser esmentats Némẽsis i Pytínẽ ‘La garrafa’ Hom el considera un precedent d’Aristòfanes
Hilary Putman
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Harvard Deixeble de Carnap i de Quine, les influències que més el marcaren foren, però, les de Kant i Wittgenstein El seu primer àmbit d’interès fou el de la filosofia de les matemàtiques i posteriorment s’interessà per la filosofia del llenguatge Amb el temps tractà totes les temàtiques filosòfiques bàsiques La seva obra es caracteritza pel tarannà crític envers els dogmes de la filosofia analítica La seva línia de pensament fou definida per ell mateix com a realisme intern o realisme amb r minúscula per oposar-lo al Realisme metafísic, amb R majúscula Considera que no hi ha cap…
parsimònia
Biologia
Mètode d’inferència filogenètica que constitueix un criteri per a escollir entre diverses hipòtesis (cladogrames) que resulten d’una anàlisi.
Aquest criteri considera que la hipòtesi més probable és la que minimitza el nombre de canvis evolutius en els caràcters d’un cladograma i assumeix que l’evolució escull el camí més curt minimitzant la quantitat d’homoplàsies en un arbre filogenètic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina