Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
Alfred Lothar Wegener
Alfred Lothar Wegener
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Geofísic i meteoròleg alemany.
S'interessà pels estudis de meteorologia i més tard també pels de geologia i geofísica Professor de meteorologia a la Universitat de Graz, féu diverses expedicions d’estudi a Grenlàndia Fou el creador de la teoria de la deriva dels continents , que suposa l’existència d’una antiga massa continental única, fragmentada posteriorment en una sèrie de blocs Aquests, en realitat trossos de sial, es desplaçaren sobre el magma viscós per efecte de la rotació terrestre a la manera d’enormes rais, i foren la causa essencial efectes de proa i popa de la formació de les serralades Escriví,…
The Financial Times
Periodisme
Diari britànic fundat el 1888.
La seu és a Londres Fins el 1945 absorbí altres diaris d’informació econòmica i financera, àmbit en el qual, per la seva reputació de rigor, es convertí en el mitjà més influent a la Gran Bretanya, i també en un dels primers del món El 1957 fou adquirit pel grup Pearson Des dels anys setanta del segle XX adoptà un punt de vista progressivament internacional, i el 1979 llançà la primera edició per a l'Europa continental, a la qual seguiren una vintena d’edicions en diversos punts del món, especialment a Àsia, l’Orient Mitjà i els Estats Units El 2012 les subscripcions per internet…
Dèborah Font Jiménez

Dèborah Font Jiménez
Comitè Paralímpic Espanyol
Natació
Nedadora amb discapacitat visual.
Especialitzada en braça, competí en l’àmbit internacional entre el 2000 i el 2008 Disputà els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, en els quals aconseguí la seva primera medalla d’or en la prova de 100 m braça Atenes 2004 –dues plates i un bronze–, i Pequín 2008 –un bronze–, després dels quals es retirà Guanyà sis medalles d’or als Campionats d’Europa 2001 i al Mundial 2003 en proves individuals i de relleus d’estil lliure i braça Establí cinc rècords del món, un dels quals en els 400 m lliure del Campionat del Món 2006, que significà la darrera medalla d’or aconseguida També obtingué diverses…
L'evolució del planeta Terra
De la història remota a l’estructura actual Abans de parlar de la història de la biosfera cal parlar de la història del seu suport físic, el planeta Terra Cal parlar de la seva estructura Cal parlar de la tectònica de plaques, que determina la configuració i la distribució de continents i oceans, més variable que no pensem al llarg dels temps geològics i d’enormes conseqüències per a les condicions climàtiques i ambientals a què es troben sotmesos els organismes Cal parlar del modelatge de l’escorça terrestre pels agents atmosfèrics i orgànics, que també contribueix a la diversificació i a la…
Els cepòlids: cintes
La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’…
cultura hel·làdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica del territori grec continental, diferent de la de les illes (cultura ciclàdica) o de la de Creta (minoic).
Comprèn els inicis del coneixement de l’ús dels metalls i tota l’edat del bronze Es divideix en tres etapes hellàdic antic ~ 2500-~1900 aC, hellàdic mitjà ~1900-~1600 aC i hellàdic recent ~ 1600-~1100 aC Aquesta darrera correspon a l’època micènica
banquisa fixa
Hidrologia
Geomorfologia
Banquisa adherida a la costa o a les parts somes de la plataforma continental, que pot atènyer un gruix considerable.
Generalment es troba adherida al lloc de formació del gel
jaciment de Morella
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleontològic de l’Aptià, al Cretaci inferior, situat a Morella, els sediments del qual tenen una cronologia d’entre 113 i 96 milions d’anys.
Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i Megalosauridae sp —,…
Anshan
Ciutat
Ciutat de la província de Liaoning, a la Xina.
Situada a la fèrtil plana de Manxúria, de clima continental, la ciutat, més que un centre agrícola, ha esdevingut un important centre miner i metallúrgic, per raó de la seva proximitat a dipòsits d’hematites roges Les primeres foneries hi foren establertes el 1918 per la companyia ferroviària de la Manxúria del Sud, i el 1932, amb la creació de l’estat de Manxukuo, foren incrementades i passades a la companyia d’acers Showa, que durant la Segona Guerra Mundial fou presa pels japonesos com una de les seves principals acereries El 1948 fou ocupada per les forces de la República…
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina