Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Edward Elgar
Música
Compositor anglès.
Autodidacte, fou organista de l’església catòlica de Worcester Compongué peces de saló i obres corals i es destacà amb les cantates King Olaf 1896 i Caractacus 1898 i l’oratori The Light of Life 1896, on es mostrà influït per Brahms i Wagner Aviat esdevingué el primer compositor anglès d’abast universal aparegut des del s XVIII La seva etapa millor s’inicià amb les variacions Enigma 1899 i el cicle de cinc cançons Sea Pictures 1900 per a contralt i orquestra Seguiren els oratoris The Dream of Gerontius 1900, The Apostles 1903 i The Kingdom 1906, dues simfonies d’orquestració…
Leoš Janáček
Música
Compositor txec.
Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa dels morts’,…
Miquel Rovira i Serrabassa
Música
Organista i compositor català.
Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…
George Alexander MacFarren
Música
Compositor i director anglès.
Inicialment es dedicà a la composició d’òperes angleses, però la dificultat per a assolir l’èxit l’abocà a conrear diferents gèneres, principalment cançons i obres corals, com oratoris i cantates Com a compositor fou molt prolífic, per bé que poc conegut Fou l’únic compositor anglès del seu temps que es dedicà al gènere simfònic Estudià a Londres, i posteriorment ensenyà a la Royal Academy of Music 1834-75, on tingué enfrontaments amb altres collegues Fou professor també a la Universitat de Cambridge 1875-77 Fou un dels fundadors de la Societat Händel, el 1844, i dirigí repetides…
,
Àngel Colomer i del Romero
Música
Músic.
Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com Jephte , de Carissimi 1945 Judes Macabeu , de Händel 1948 Rèquiem alemany , de Brahms 1954 Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de…
,
John Alldis
Música
Director de cors anglès.
Estudià música al King’s College de Cambridge i s’especialitzà en cant coral Aviat s’erigí com un dels directors joves més importants de la seva generació El 1962 fundà el Cor John Alldis, amb un extens repertori que comprèn obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies, tant de formes litúrgiques com operístiques, oratori i cantates, resseguibles a través d’una extensa producció discogràfica El 1966 fou contractat per a formar i dirigir el primer grup coral de l’Orquestra Simfònica de Londres, i posteriorment fou director del Cor Filharmònic de Londres 1969-82 També dirigí…
Francesc Fornells i Vilar
Música
Compositor, musicòleg i violinista català.
Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’Agaró per…
Carlos Guastavino
Música
Compositor i pianista argentí.
Estudià música a Santa Fe amb Esperanza Lothringer i Dominga Iaffei, i a Buenos Aires amb Athos Palma Convidat a Londres per la BBC i becat pel British Council 1947-49, treballà en l’orquestració de Tres Romances Argentinos , obra que fou executada per l’Orquestra Simfònica de la BBC El 1956 viatjà per l’URSS i la Xina, on interpretà les seves peces per a veu i piano El seu estil guarda afinitat amb compositors nacionalistes del segle XIX, com ara Alberto Williams i Julián Aguirre Rebé importants reconeixements, entre els quals es troben el Premio Municipal de la ciutat de Buenos Aires i el…
John Goss
Música
Organista, compositor i pedagog anglès.
Fill de l’organista del seu poble, a onze anys entrà a la Chapel Royal Fou més tard deixeble de Thomas Attwood Durant un curt espai de temps feu de tenor al Covent Garden Després d’ocupar el càrrec d’organista en diverses esglésies, el 1838 fou el successor de T Attwood a la catedral londinenca de Saint Paul L’any 1856, arran de la mort de W Knyvett, fou nomenat compositor de la Chapel Royal i el 1872 rebé la dignitat de sir La seva obra consta bàsicament de glees , un tipus específicament anglosaxó de música coral, i també d’un voluminós conjunt de peces de música sacra La seva única òpera…
Josep Marimon i Figueras
Música
Compositor català.
Traslladat amb la seva família a Sant Quintí de Mediona, s’inicià en la pràctica del cant a la parròquia d’aquesta vila Més tard estudià solfeig, i el 1909 ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on tingué com a mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i Agustí Quintas Amplià estudis a París, i, de nou a Barcelona, els prosseguí amb E Morera El 1918 emigrà a l’Argentina, on impulsà diferents activitats musicals Quan tornà a Barcelona es feu càrrec de la direcció de diferents formacions corals, com l’Orfeó Llevant, La Violeta Hortenca i l’Orfeó El Roser Fins al final de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina