Resultats de la cerca

Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a monjo a El…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià —, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…

Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…

Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…

Eren conduïts en carretes i decorats amb construccions arquitectòniques Generalment corresponien a gremis i eren guardats a la casa dels castells o entremesos A València eren anomenats roques

S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…

És autor d’algunes comèdies i de diverses obres històriques, entre les quals cal esmentar Romance heroico al festivo obsequio con que la muy ilustre ciudad de Valencia celebró el arribo del Serenísmo Infante Don Carlos 1731, Historia del cautiverio de la milagrosa imagen de Cristo Crucificado que se venera en el convento de San José y Santa Tecla de la ciudad de Valencia 1740 i Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades 1738, 1805, la seva obra més important…

Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors, que culminaren…