Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
plenari
Dret processal
Part del procés criminal que segueix el sumari fins a la sentència, durant el qual hom exposa els càrrecs i les defenses en forma contradictòria.
Hom l’anomena normalment judici oral
linxament
Història
Acció d'executar una persona pretesament criminal o que atempta contra la moral vigent, sense formació de causa i per aplicació de la llei de Lynch.
revista
Dret processal
Nou judici criminal davant un segon jurat, celebrat quan ha estat reconegut un error evident o una deficiència greu no esmenada en el veredicte del primer.
qüestió prejudicial
Dret processal
Punt a aclarir que hom proposa i ha d’ésser resolt abans del judici en qualsevol afer, tant en la jurisdicció civil com en la criminal.
diligències preliminars
Dret processal
Actes previs a la instrucció penal que tenen per objecte preparar el judici civil o causa criminal, quan són necessaris per tal de plantejar-lo degudament.
criminalitzar
Sociologia
Qualificar de criminal (una conducta i el seu protagonista) que, tot i no estar fora de la llei, es considera immoral o que ratlla la il·legalitat.
llei de Lynch
Costum segons el qual hom imposa el càstig d’un pretès criminal o d’aquell qui atempta contra la moral vigent prescindint de tota formalitat legal.
El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
Bonifaci Ferrer
Cristianisme
Història del dret
Jurista i eclesiàstic.
Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, en tingué dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà…
Sant Iscle de Senyús (Cabó)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-oest d’aquesta església que presidia l’abandonat poble de Senyús T Pollina Aquesta església es troba al poble, abandonat, de Senyús, situat a uns 4 km de Cabó per una pista, en molt mal estat, que surt de Cabó, al costat de l’actual església parroquial JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG519772 Història El poble de Senyús apareix com a lloc de procedència d’alguns dels signants de l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat, l’any 1162, pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç Senyoria de la família Caboet, passà al vescomtat de Castellbò per l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina