Sant Iscle de Senyús (Cabó)

Situació

Vista del costat sud-oest d’aquesta església que presidia l’abandonat poble de Senyús.

T. Pollina

Aquesta església es troba al poble, abandonat, de Senyús, situat a uns 4 km de Cabó per una pista, en molt mal estat, que surt de Cabó, al costat de l’actual església parroquial. (JAA)

Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG519772.

Història

El poble de Senyús apareix com a lloc de procedència d’alguns dels signants de l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat, l’any 1162, pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç. Senyoria de la família Caboet, passà al vescomtat de Castellbò per l’enllaç de la darrera Caboet, Arnaua, amb Arnau de Castellbò (1185). El lloc de Senius consta com a habitat al començament del segle XVI i integrat a la batllia de Cabó del quarter d’Organyà. La jurisdicció alta i criminal era en mans de la vescomtessa de Castellbò, mentre que la jurisdicció baixa i civil era del carià, en aquell moment Ponç Arnau d’Aguilar, donzell.

La seva església, annexa de Coll de Nargó i actualment abandonada a l’igual del llogaret, era una antiga sufragània de Cabó. (MLIC)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, i capçada per un absis semicircular, sobrealçat, probablement en el mateix moment en què s’hi afegí un cos al costat nord. La porta, ornada amb una arquivolta, s’obre a la façana de ponent, on també s’obre un petit ull de bou, i és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls grans, i un tercer, més petit, situat per sobre i entre els dos ulls principals.

L’aparell és de carreus, simplement escairats, disposats en filades uniformes, i travats amb morter de calç, amb peces més triades a les cantonades, palesant les formes rurals de la construcció del segle XII, o del final del segle anterior. (JAA-MLIC)

Bibliografia

  • ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 25-26; Tragó, 1982, pàgs. 30-34; Gran geografia comarcal de Catalunya, 1984, vol. 16, pàg. 149.