Resultats de la cerca
Es mostren 1290 resultats
Carlos Pemberton
Música
Compositor argentí.
Estudià amb Julián Bautista i Roberto García Morillo Fou membre de l’Asociación de Jóvenes Compositores de Buenos Aires, conductor de programes de ràdio i televisió, crític musical, organitzador de cicles dedicats a la música i hi exercí també com a docent L’any 1991 rebé el premi Santa Clara d’Assís, i el 1994 fou distingit per l’Associació d’Art i Cultura Aquell mateix any estrenà al Teatro Colón la seva obra Comme les Saisons i diversos cicles vocals Ha realitzat conferències al seu país i als Estats Units, i ha publicat crítiques i comentaris musicals en diversos diaris i revistes de…
Teresa Saporiti
Música
Soprano italiana.
El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades les seves…
Gabriel Fuster i Mayans
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Vida i obra Emprà el pseudònim Gafim Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Collaborà a “Brisas” i “Baleares” 1941-77, fou corresponsal de “La Estafeta Literaria” i director nominal de “Lluc” 1968-74 Al diari “Baleares”, del qual fou redactor a partir del 1952, publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques d’art i literatura És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, llibre on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis…
Joseph Marx
Música
Compositor, pedagog i crític austríac.
Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de temes com l’…
Sándor Jemnitz
Música
Compositor, director i crític hongarès.
Deixeble de H Koessler a l’Acadèmia de Música de Budapest, posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià composició, direcció, orgue i violí al conservatori de la ciutat Tingué com a mestres M Reger i A Nikisch Rebé lliçons d’Arnold Schönberg a partir del 1913, any en què també inicià la redacció d’alguns assaigs musicals 1914-15 en la revista "Die Musik" De nou a Hongria 1916, esdevingué un dels crítics més apreciats Entre el 1924 i el 1950 escriví crítiques musicals en el diari "Népszava" A partir del 1951 fou professor al Conservatori de Budapest Dedicà els darrers anys de la seva vida…
Henri Herz
Música
Pianista, compositor i professor alemany.
El 1816 es traslladà a París per estudiar amb Pradher, A Reicha i I Moscheles Fou un dels virtuosos del piano més celebrats del segle XIX, i feu gires de concerts per tot Europa i Amèrica Del 1842 al 1874 exercí de professor al Conservatori de París i creà, juntament amb el seu germà Jacques Simon Herz, l’École Spéciale de Piano El seu interès pel piano el dugué a fundar una fàbrica de pianos i a inventar un aparell per a l’exercici dels dits que anomenà dactylon També mantingué una famosa sala de concerts amb el seu nom Escriví nombrosa música per a piano, entre la qual destaquen els vuit…
Johann Friedrich Rochlitz
Música
Editor i crític alemany.
Tot i que rebé una sòlida educació musical i que el 1786 estrenà una cantata, el 1794 abandonà la composició i es decantà per la literatura Diverses obres teatrals i la versió alemanya del Don Giovanni de WA Mozart 1801 contribuïren a la seva llarga associació a l'"Allgemeine Musikalische Zeitung", de la qual fou editor fins el 1818, i collaborador fins el 1835 A través d’aquesta revista i de càrrecs com el de director de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, influí en els gustos del públic alemany En les seves crítiques Rochlitz enaltí l’obra de GF Händel, J Haydn i WA Mozart, el qual…
Cimera de l’OTAN en el 70è aniversari
Els dies 3 i 4 de desembre Londres acull una cimera de l’OTAN en ocasió del 70è aniversari de l’organització La trobada ve marcada per les crítiques del president Macron al que considera falta de lideratge dels Estats Units i l’absència d’objectius clars, cosa que molesta el president nord-americà Altres tensions en l’organització són la posició de Turquia per l’acord de compra d’armament a Rússia i per l’ofensiva contra la milícia kurda, força que ha estat determinant en la derrota de l’Estat Islàmic a Síria Turquia s’oposa al desplegament de tropes als estats bàltics i a Polònia si els…
Premi de Roma
Música
Nom que rep el concurs de composició, amb el premi homònim corresponent, convocat anualment entre el 1803 i el 1968 i organitzat en la majoria de les edicions per la secció de música de l’Acadèmia de les Belles Arts de París.
En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…
capitació
Història
Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent i que, per tant, afectava àdhuc els qui no tenien béns ni negoci.
Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el nom de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina