Resultats de la cerca

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…

Participà en el segon viatge de Colom a les Índies 1493 A l’illa Hispaniola estudià els costums i la llengua dels taïnos, cosa que li permeté redactar la Relación acerca de las antigüedades de los indios 1498-1500, considerat el primer report europeu sobre una cultura ameríndia L’any 1990 n’aparegué una versió catalana

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…

El seu òrgan Proletar'skaja kul’tura publicava els articles de Bogdanov, l’inspirador i teòric més important del moviment El proletariat necessita un art propi Enfront de la cultura burgesa —la cultura del passat— i per sobre d’ella cal construir la nova cultura proletària Els elements bàsics d’aquesta són la idea i l’exaltació del treball, el collectivisme, la destrucció dels fetitxes i autoritats Crític i intransigent amb quasi tots els altres corrents artístics considerats burgesos i decadents, sostingut per Lunačarskij, cresqué molt ràpidament i s’…

Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest…

Els jocs i els esports tradicionals, com a cultura popular d’arrel, són presents en el programa des de l’any 1998 Horta de Sant Joan acollí diverses edicions i, el 2012, tingué lloc a Esterri d’Àneu i a Llívia

És una fina indústria de puntes lanceolades, de fulla de llorer, i triangulars amb peduncle Han estat trobades també restes d’aquesta cultura a Bolívia

El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951

Resident a Barcelona des de mitjan dècada de 1870, ingressà com a professor al gimnàs Tolosa, que dirigí al final de la centúria Fou el primer professor de gimnàstica sueca de Catalunya El 1898 organitzà la primera cursa en ruta de Catalunya, que anà de Barcelona a Sarrià El 1899 fundà el primer club de futbol de Barcelona, el Català Sport Club, i en fou el primer president El 1904 fundà el Gimnàs Vila i continuà promocionant la cultura física, l’atletisme, la lluita grecoromana, l’esgrima i la boxa També fou soci del Centre Excursionista de Catalunya durant més de quaranta anys…

Professor de literatura angloamericana a la Universitat de Roma Dirigeix la revista I giorni cantati Els seus treballs se centren preferentment en la cultura popular i es basen en les línies d’investigació de la història de les mentalitats i de l’antropologia cultural —amb punts de contacte amb els treballs que en altres camps han realitzat C Ginzburg i E P Thompson— Entre les seves obres destaquen Conrad l’imperialismo imperfetto 1973, amb R Oliva, La canzone popolare in America 1977, Canzoni 1977, Bianchi e neri nella letteratura americana 1977 i Il re nascosto Saggio su…