Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
el Palància

El Palància al seu pas pel municipi d’Algar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia.
Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
Tapajós
Riu
Riu del Brasil, afluent, per la dreta, de l’Amazones (uns 2.000 km).
Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba
Tura
Riu
Riu de Sibèria, Rússia, afluent del Tobol per la dreta (1 030 km).
Neix al vessant oriental dels Urals centrals En el curs mitjà i inferior corre per la planura de la Sibèria Occidental, i és navegable Es glaça de novembre a abril Rep el Tagil, el Nica i el Pysma Passa per les ciutats de Verkhoturje, Turinsk i T'umen
canal de Borgonya
Canal de França que uneix les conques del Sena i del Saona.
Construït entre el 1775 i el 1832 S'estén des de la confluència de l’Armançon i el Yonne, afluent del Sena, seguint el curs de l’Armançon i després el de l’Ouche passa per Dijon i desemboca al Saona a Saint-Jean-de-Losne 242 km
Araxes
Riu
Riu de la regió del Caucas, fronterer entre Turquia, l’Iran, l’Azerbaidjan i Armènia (994 km).
Neix a Turquia, amb el nom d’Aras, i el seu curs és interromput per nombrosos salts i aprofitat per a la irrigació, sobretot a partir de Sabirabad, on s’ajunta amb el Kura i rega una plana eminentment agrícola cotó, arròs Desemboca a la mar Càspia formant delta
Águeda
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per l’esquerra del Duero (130 km).
Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies
Cuanza
Riu
Riu de l’Àfrica austral que neix a l’altiplà de Bié, Angola (100 km).
Aflueix en direcció SE-NW rep el Luando per la dreta i desguassa a l’Atlàntic al sud de Luanda El seu règim és pluvial tropical De curs trencat per cascades i ràpids, la seva vall és molt poblada Hi ha una hidrocentral a Cambambe 94 milions de kWh
Jaume Busquets i Mulet
Història
Lingüística i sociolingüística
Arabista, catedràtic d’àrab vulgar a l’escola de comerç i a l’Estudi General Lul·lià de Palma.
Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà
Šaraf al-Dīn Muḥammad ibn Sa’īd al-Būṣīrī
Literatura
Tradicionista i poeta musulmà d’origen berber.
És autor de la cassida Al-Burda ‘El mantell’, inspirada en l’homònima de Ka'b ibn Zuhayr, que devia ésser composta en honor de Mahoma, després d’ésser guarit miraculosament en el curs d’una visió del Profeta en la qual aquest el cobrí amb la seva capa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina