Resultats de la cerca

Fundat l’any 1914 com a secció de futbol de l’Ateneu de la localitat, prengué el nom de Casal Esportiu i Democràtic Ateneu el 1927, Casal d’Esports Futbol Club el 1933 i Club Futbol Guíxols a mitjan anys quaranta Recuperà oficialment la denominació original a mitjan anys seixanta Jugà en categories territorials Destaquen els sis anys que jugà a tercera divisió els anys cinquanta i seixanta, i cinc anys més les temporades 1995-96 i 1999-2003 En el seu palmarès destacà el títol de campió de Catalunya de segona categoria 1921-22 i quatre campionats provincials 1919-22 Actualment juga al camp…

Fill d’un obrer del tèxtil, després de passar pel seminari 1831-37, estudià dret i formà part de la Societat Filomàtica 1841 Autor el 1842 de Cataluña , primer i únic volum de La España Pintoresca , s’installà el 1847 a Madrid A la mort de Piferrer escriví part del segon volum de Catalunya i el de Granada dels Recuerdos y Bellezas de España 1848-52 La inicial dedicació als temes artístics i històrics s’acomplí amb la publicació, el 1851, de la Historia de la Pintura i d' Estudios sobre la Edad Media , obres polèmiques i de crítica del cristianisme que foren condemnades pel bisbat i prohibides…

Les diferències entre el president Abiy Ahmed en la foto i el seu govern amb els dirigents de la regió de Tigre van culminar en una guerra de curta durada dins del país Les diferències polítiques entre els dirigents de la regió de Tigre i el Govern etíop, presidit per Abiy Ahmed, van anar en augment, fins a culminar en una guerra, de curta durada, en la qual van morir desenes de persones i milers més van haver de fugir dels seus habitatges La guerra va començar el 4 de novembre de 2020, amb l’atac a una base militar al Tigre, del qual Abiy va culpar els dirigents del Front Popular d’…

Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del CC octubre de 1977 es…

Amb el lema Spain, sit and talk , l’organització Tsunami Democràtic promou un tall de l’autopista a la Jonquera i el Pertús en sentit sud El moviment installa un escenari enmig de l'autopista per fer-hi actuacions El tall provoca cues de 20 km i de 14 km al Voló La policia habilita desviaments del trànsit Durant els tres dies següents hi ha talls a les principals vies de comunicació, especialment als accessos a Barcelona, que protagonitzen els CDR Al matí del dia 12, els Mossos d’Esquadra i la Gendarmeria francesa desallotgen per la força els manifestants a la frontera El tall es…

Inicià les seves activitats el 1972 com a continuadora d' Editorial Estela , tancada per la dictadura franquista Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic i també incorporà al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries, entre les quals la collecció “Textos…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…

L’activitat de l’any va estar dominada pel resultat d’unes eleccions que van produir un tomb polític sorprenent En les eleccions parlamentàries, celebrades el 25 de maig, dels 51 escons en litigi 23 els va guanyar una coalició de grups d’oposició encapçalada pel National Democratic Party NDP, liderada per Desiré Bouterse, que havia estat un dictador del país en èpoques anteriors i encara està pendent de judici per tràfic de drogues Com que no va obtenir una majoria qualificada, Bouterse va negociar amb el líder d’un dels grups minoritaris, Ronnie Brunswijk, un antic guerriller que havia…

Jan Sithole, un dels dirigents opositors més reconeguts per la seva denúncia de la monarquia absoluta de Mswati III, va entrar al Parlament després de les eleccions celebrades el 20 de setembre En la consulta es van elegir per sufragi universal 55 diputats dels 65 de la cambra baixa i 10 dels 30 senadors Tanmateix, com que els partits polítics estan prohibits des de fa quaranta anys, els candidats, que havien de ser avalats per les autoritats tradicionals, es van haver de presentar sense filiació política La formació de Sithole, el Partit Democràtic de Swazilàndia SWADEPA, va demanar als…